dimarts, 3 d’agost de 2010

Olé!

Estic decebut, mai no m’hauria esperat del meu parlament que prohibís una tradició tan secular i arrelada com és l’estampat de gats.

I és que no sé on veuen la barbàrie, aquests maricons ecologistes. És tan difícil veure l’art de l’estampador quan agafa el gat en plena fugida per la cua, el volteja per sobre el seu cap i el llença contra la paret? Qui no ho sap veure és que no sap res.

I la mania de dir que el gat pateix? Els gats no pateixen, han nascut per a ser estampats i això ho diuen tots els veterinaris que els tracten. A més els gats d’estampat són una raça creada expressament per a la festa, seleccionats entre els més esquerps, i se’ls hi dóna una vida regalada fins el moment de l’estampat i a mi ningú no em convenç que és millor una vida miserable de gat de mas perseguint ratolins que la vida que reben els gats d’estampat.

Però com se’ls hi ha acudit? Una tradició de més de dos mil anys, un signe d’identitat! Un símbol nacional!

A més, tenen la barra de trepitjar la meva llibertat, perquè tothom és, ha de ser, lliure d’anar a veure els gats i demostrar el seu patriotisme i la seva homenia, la seva virilitat, ara si hom és un amanerat, també ha de tenir dret a no anar-hi.

I amb la de problemes que tenim, calia? Era just ara quan s’havia de parlar d’això? No es podia deixar per ... no sé ... quan les granotes volin? Ës que perdem el temps en bajanades!

Lo dit, Visca la Festa Nacional! Visca els gats estampats!Olé!

11 comentaris:

Ferran ha dit...

Fantástic, Josep, un escrit brodat!

Rita ha dit...

Boníssim, Josep!

Carme ha dit...

Genial, Josep! M'has fet riure, però ho encertes de ple!

Grocdefoc ha dit...

Hola de nou, Josep b., primer de tot, veig que la calor de l'estiu no et priva d'escriure.
Gràcies pel teu comentari al meu “Un esforç d'imaginació”. He trobat molt encertat el que dius sobre l'aigua i les fonts. És una bona metàfora a tenir en compte. A mi el que m'acostumen a demanar (cosa que no ho vaig especificar en l'article), més que escrits, són dibuixos (crec que dibuixo i pinto molt millor del que escric); o idees per a celebrar festes. Ja que jo, a casa, n'he muntat diverses (una festa de romans, aniversaris amb temes concrets segons la persona homenatjada, etc.,) i això que a mi no em van les festes multitudinàries... Però en fi, si ho munto a casa meva me'n surto prou bé. La festa de romans va ser sonada, perquè em vaig documentar bastant per poder donar un ambient prou divertit i alhora coherent. Però de vegades, tal com dèiem, les idees no venen quan les forces.

I entrant en el teu escrit “Olé!” t'he de dir que m'has fet riure, i creu-me que fa dies que no reia. Fins i tot em sap greu la meva seriositat de mena. La teva ironia i les metàfores que tan bé saps compaginar, en fan pensar que a mi m'agradaria saber escriure una mica més com tu, però això ja ho sabem, cadascú s'expressa com li surt. Però la ironia és un destil·lat d'intel·ligència, de saber veure i expressar les coses no tal com són, sinó exagerant els trets característics i així, el lector se n'adona molt més de què tracta el tema i què vol dir realment l'escriptor.
L'estampat de gats....!!! genial!
Tens tota la raó. Amb els problemes humans i tan greus que existeixen... i tots plegats caçant mosques!
No hi ha dret que, qui hauria de dedicar totes les seves energies i poders a solucionar problemes veritables (en aquests moments), es perdin en dissertacions clàssiques de qui ja ho té tot fet, les butxaques ben plenes i en el pensament: “els altres que es fotin!, així els tenim distrets”.
Jo no he anat mai a una “corrida de toros”, crec que no m'agradaria. Sí que admiro els dibuixos taurins de Picasso. Crec que cadascú ha de ser lliure de poder escollir. I que les prohibicions mai no porten a bon port res del que es vol aconseguir a la força. Tallo aquí, perquè crec que ja m'he allargat massa. Que gaudeixis d'un bon Agost.

Josep B. ha dit...

A tots: Gràcies pels comentaris, me n'alegro d'haver fet que rieu una mica.

Grocde foc: Francament a mi m'agradaria dibuixar i pintar bé però sóc un negat amb el traç, fa temps que ho vaig comprovar i assumir.

Pel que fa a les festes, és com tot s'ha de tenir mà per muntar-les, en aquest cas, però, no sabria dir-te si se'm dóna bé, sols vaig organitzar una festa a casa fa molts anys i va ser molt senzilleta.

Respecte a Olé! dir-te que jo sí n'estic d'acord amb la prohibició, és cert que sovint no porten enlloc, sobretot quan hi han masses o es fan de manera que siguin inaplicables, però en aquest cas era necessari, per una banda per consolidar un sentir general, per una altra perquè ja hi erem tocant os, els pro-taurins que queden mai no assumiran que el que veuen no és art.

És cert que alguns pintors han fet imatges de gran qualitat amb temàtica taurina, però això no treu que ja en el segle XXI no fem el aps de l'extinció de l'últim espectacle de circ romà.

sànset i utnoa ha dit...

També em va fer patir molt quan me'n vaig assabentar. Amb el costum que tenia jo de dur a la pràctica tan nostrada tradició...

Molt bo!

*Sànset*

Anònim ha dit...

Amiable dispatch and this enter helped me alot in my college assignement. Say thank you you seeking your information.

LLuNa ha dit...

Molt bo, Josep, molt bo. La veritat és que és una barbàrie de grans dimensions. Sort que això s'ha acabat, almenys aquí... perquè fotia fàstic aquesta cultura de la sang

Josep B. ha dit...

Sànset: Com tots! QUè hi farem! És el signe dels temps. :)


Lluna: Gràcies, He deixat un sol dels teus missatges (l'altre era una repetició), et demano disculpes però les visites m'han portat a controlar els missatges una vegada han passat quinze dies, per aquesta raó no et va sortir el missatge a la primera.


Anònim: Thanks.

LLuNa ha dit...

Sí, sí!!! Hi vaig caure més tard! Perdona per haver-me repetit!!! :D

coses2 ha dit...

M'ha agradat. Amb humor però carregat d'intenció. Molt bo.