Mineria, 3a part i final

Dia 100

Aquest matí ens hem aixecat amb els passadissos plens de material, he intentat posar-me en contacte amb la processadora però no responen, tot i que el senyal dona positiu. He rebut un altre missatge anònim, parla de vida alienígena, no l’acabo d’entendre però començo a creure-m’ho.

Dia 105

La processadora no respon, he agafat mostres i amb l’equip inicial no apareixen rastres de protoactini, no acabo d’entendre-ho, respon a totes les mostres de test excepte el protoactini de l’asteroide, ni tan sols detecta radioactivitat.

Dia 110

La quantitat de material exterior que ha entrat a la vivenda és demencial, hem passat més de sis hores traient-lo. Giovanni no dóna senyals de vida amb la llançadora, porta un retard de tres dies.

Dia 115

Jean ha aparegut mort, tenia la boca plena de material exterior, li he fet un escanner i he pogut veure que era farcit. Ni Giovanni ni els de la processadora responen els nostres missatges

Dia 117

Acabo de veure les siluetes de la processadora i la llançadora a sobre de l’asteroide, tanmateix no responen, John i jo estem desesperats, hem tancat el sistema d’extracció, tenim clar que era una enganyifa, ens hem amagat amb queviures a la cambra petita.

Dia 120

John ha aparegut mort, jo he tingut més sort, m’he despertat quan el material, o el que sigui, s’escolava per la meva boca. No sé quan resistiré, he decidit tancar-me a la sala de control, l’únic lloc on no hi ha entrat material mai.

Dia 125

He pogut parlar amb Giovanni, és un traïdor. Va ser ell qui ens va ficar en aquesta història, va ser ell qui ens va elegir. Li he exigit que m’expliqués que passa, ho ha explicat sense embussos, som l’esquer per a aquests éssers. Sols esperen que mori, recolliran els nostres cossos farcits de material i els convertiran en combustible. Ha acabat dient que sols eren negocis.

Malvolgut Giovanni:

Quan llegiu això haureu entrat a la plataforma per recollir els nostres cossos, sento decebre-us però em vaig prendre els missatges d’advertència més seriosament que no pas us pensàveu. Ni Jean, ni John, ni jo som morts, no saps que fàcil és enganyar els sistemes de constants vitals perquè donin cadàver.

La primera pista que alguna cosa no rutllava va ser quan vas portar el segon equip, el que detectava el protoactini on, en realitat, no hi havia. No vau tenir en compte que sóc un expert en comunicacions i vaig obrir un canal segur, de fet vosaltres escoltàveu un empaquetat ternari en comptes d’un binari, però és que jo si m’imaginava que éreu una colla d’inútils.

No cal que correu, us esperàvem, de fet estareu escoltant la llançadora abandonant la plataforma, i a vosaltres. No us direm com vam evitar que la matèria ens omplís, de fet esperem que no l’arribeu a esbrinar, ara ens donarem una volta pel cinturó recollint mostres de diferents asteroides i si tenim sort ens farem amb una bona càrrega de minerals que després vendrem.

Quan a vosaltres ja passarem a recollir els vostres cossos convertits en porc farcit d’aquest material tan preuat. No us ho prengueu malament, són negocis, sols negocis, tu el vas dir. Res més, ja us morireu, literalment. nosaltres ens anem.