dimarts, 2 de febrer del 2010

Preguntes

Si et faria l’amor? Em preguntes si et faria l’amor, així, sense previ avís. M’ho preguntes sabent que tinc parella, i m’ho preguntes amb aquells ulls entremaliats que esperen que em posi vermell, que m’atrafegui, que em posi nerviós.

Em pregunto per què fas preguntes de les que ja saps la resposta. Saps perfectament que potser em resistiré en un principi, que intentaré pensar en ella i que no s’ho mereix, però saps que tan sols depèn de tu, de la teva insistència, de la teva perseverança, que al final cauré als teus braços.

Els homes tenim aquest problema, se’ns posa en marxa el cervell petit i el cervell gran, aquell que és semblant al vostre, les passa magres per mantenir el control i sovint acaba perdent-lo. És per això pel que no entenc com és que no domineu el món.

Saps perfectament que cardarem tantes vegades com vulguis, totes les que m’ho proposis, però no t’enganyis, no et faré l’amor, tan sols cardarem. I sí, estaré desitjós d’anar a tu, però no serà més que això, el desig desenfrenat que permetis accedir a tu, però no pensis en amor, en companyonia, és sexe, sols sexe.

No esperis que mai la deixi a ella, amb ella hi tinc la vida, amb millors i pitjors estones, però tu mai no seràs el motiu per deixar-la. Què potser un dia ens separarem ella i jo? Sí, és possible, però la raó serà perquè assumim que lo nostre no funciona, perquè pensem que ens enganyem quan volem tirar endavant, que ja no volem compartir les nostres vides, no pas perquè estiguis tu. Si m’he de separar serà independentment de si tu i jo acabem al llaç.

Ho sento, mai no seràs la primera, si més no mentre ella sigui a la meva vida, i no em reclamis que ho faci, acabaré dient-te que sí que m’aniré amb tu, però sempre hi haurà una excusa per esperar una mica més, per no acabar allò que de fet no vull acabar.

Així doncs, si de debò ho penses, si no em vols aixecar la camisa més val que pensis en un clau o dos o tres o cent i un adéu, que sigui perquè et ve de gust cardar amb mi, no pas perquè t’hagis enamorat, no pas perquè somiïs compartir la teva vida amb mi, a dia d’avui aquesta plaça està ocupada.

Si et faria l’amor? No, fer-te l’amor no, però si et ve de gust un clau ja saps on trobar-me.

9 comentaris:

Striper ha dit...

Una bona reflexio , pero vols dir que caiem sempre.

Carme Rosanas ha dit...

Li ha deixat les coses ben clares, eh? Potser es farà enrenre... d'aquest a manera, qui sap?

plugim constant ha dit...

Caram! ja veig que a tu no et van les preguntes retòriques. Salut!

Rita ha dit...

Entre fer l'amor i entre fer un clau hi ha un ampli ventall de possibilitats, de maneres de compartir, de donar-se, de rebre, de complicitats que penso que és bo de contemplar i, sobretot, d'experimentar.

Laura Trans ha dit...

Molt bo!

Josep B. ha dit...

Disculpeu que hagi trigat tant però amb el canvi de proveïdor d'Internet havia de limitar els meus accessos.

Striper: Si elles volen caiem sempre, no ho dubtis.

Carme: o potser no.

Plugim: De fet és una resposta retòrica. ;)

Rita: Totalment d'acord.

Trans: Gràcies,i benvingut.

Un Món Paral·lel ha dit...

Ostres !!! Molt bo. Dius el que la majoria pensem, però queno fem.
No et desenganyis, però...
En la vida real enganyes, perquè duri al màxim l'història. Amb frases del tipus: "ja li diré" o "L'estic preparant", "estic buscant el moment oportú per dir-li". Però l'únic que fem és allargar-ho tant com poguem.

Disculpa l'intromissió, però no ho he pogut evitar.

Gràcies

PEP

Arqueòleg ha dit...

Genial post! Curiosa la forma de pensar dels heteros! Els gais simplement fariem un trio ajaja

Josep B. ha dit...

Josep: Totalment d'acord

Arqueòleg: no n'estic d'acord, això passa entre homos i heteros, tant el que planteges tu com el que plantejo jo.