Final d'any i Blocaire invisible

Aquesta setmana he estat molt enfeinat, estudis, festes, problemes i reunions familiars, històries de la feina ... Això m’ha fet perdre el pas al bloc. Però com que sempre es pot fer de més i de menys he aprofitat un foradet per escriure una mica.

Porto ja quasi dos anys al món dels blocs, he tingut des de l’embranzida inicial fins el defalliment on em vaig replantejar si havia de seguir o no. En aquesta vida ens afecta tot i el fet de tenir un semestre especialment dur a la UOC i estar en una situació complicada a la feina m’havien bloquejat una mica.

Suposo que és el que li passa a tothom, i potser més a mi, el fet que les coses noves engresquen però quan passa la novetat cal replantejar-s’ho tot. Tanmateix tinc clar que no vull deixar aquest món, però valorant totes les responsabilitats que tinc, i les que vindran, sóc conscient que no li puc dedicar tot el temps que voldria.

Encara i així, tinc ganes de seguir, no amb el ritme que portava inicialment, però sí escrivint una vegada a la setmana i llegint potser menys blocs dels que llegia fins ara, tampoc serà el mateix nivell de comentaris, a la fi, quan llegeixo alguna entrada sovint ja han passat uns quants dies i si no és que tingui molt clar que hi vull comentar acabo deixant-lo. De totes maneres si la feina i els estudis m’ho permeten. segueixo.

Blocaire invisible:

Aquest any m’ha tocat una blocaire, tot i que havia llegit algun comentari d’ella no havia entrat al seu bloc fins ara. Una cosa que m’ha sobtat és la seva primera entrada (o post), a diferència de la majoria de primeres entrades és llarg, i en ell ens dóna prous detalls del seu entorn: les seves cases, la seva parella, el fill de la seva parella, el germà de la seva parella, el seu pare, les aficions de tots ells ...

El segon relat és colpidor, amarg, dur, definitivament dels que m’agraden, i m’agrada com és escrit. Sabeu, aquest és un dels grans “problemes” de la blogosfera, a cada nou bloc que descobreixes, trobes sovint algú que sap filar històries, petites històries que juntes creen un univers literari que, i que em perdonin els escriptors professionals, posa en dubte que els que s’han fet famosos escrivint siguin els millors. Per altra banda et planteges com t’ho faràs per llegir-ho tot, per no perdre’t res.

Res, que si això no és prou pista perquè sàpiga que parlo d’ella, no sé que més dir. Per suposat li deixaré un missatge al seu bloc dient-li que he parlat d’ella.