Sovint m’és difícil saber perquè en un moment donat se m’acaben les piles, sense més, sense saber com deixo a mitges textos que començo amb una idea clara però a mida que els escric la idea es difumina fins a quedar en res.
L’ambient tampoc no acompanya, sobretot a la feina, en una situació on qui em paga no te més vinculació amb que em fa treballar que la factura que passen per mi, i on tinc molts poques possibilitats d’encaixar a una o altra banda, uns perquè sóc extern i massa gran i d’altres perquè el que faig no te res a veure amb el que fan ells. D’altra banda, qui em dona feina a fer em manté aïllat del projecte esperant que demostri la meva vàlua professional. Dit d’una altra manera no podràs escriure a màquina fins que em demostris que ho saps fer.
Que sí, que la culpa també és meva, meva per no anar davant del meu cap i dir-li que si no l’interesso que no esperi més, meva per callar. Sempre he p
ecat de callar, però és fa difícil anar a fer el gall sabent que acabaràs al carrer quan al darrera en tens una família. I sí, es cert que al final el resultat serà el mateix, però tenim, tinc, una certa tendència a esperar a veure si canvia el vent, però el vent no canvia.
A casa el problema passa per la feina, i l’entenc, entenc que algú que cobra menys de la meitat que un no entengui que s’estigui frisant per escampar la boira, entenc que li faci ràbia. però jo no tinc una professió de subsistència, jo vaig elegir la meva professió i em rebenta que em paguin pel que sóc i fer una altra feina que no te res a veure, i veure passar les possibles feines i que li assignin a un altre.
Llavors us podeu adonar que la inspiració se’m talla, com un tradicional “gatillazo” (algú sap com es diria en català?). A més cal afegir que a la UOC estem a final se semestre i, aquí sí em trobo a gust, tinc dues pràctiques per fer, una darrera PAC de lògica i, com no, els exàmens. Bé crec que ja us he explicat que passa, perquè aquesta setmana no he penjat res. De totes maneres dilluns serà un altre dia, potser ho necessitava, aquest lapse, i a la fi és petit.
Altra cosa és el bloc eròtic, aquí si que he de dir que faré una parada tècnica, he escrit moltes històries i em fa por de repetir-me, així que esperarem un temps a que, això que porto dins una capsa a sobre el coll hagi fet net, s’hagi refrescat i trobi altres històries que contar, amb més calma això sí.
L’ambient tampoc no acompanya, sobretot a la feina, en una situació on qui em paga no te més vinculació amb que em fa treballar que la factura que passen per mi, i on tinc molts poques possibilitats d’encaixar a una o altra banda, uns perquè sóc extern i massa gran i d’altres perquè el que faig no te res a veure amb el que fan ells. D’altra banda, qui em dona feina a fer em manté aïllat del projecte esperant que demostri la meva vàlua professional. Dit d’una altra manera no podràs escriure a màquina fins que em demostris que ho saps fer.
Que sí, que la culpa també és meva, meva per no anar davant del meu cap i dir-li que si no l’interesso que no esperi més, meva per callar. Sempre he p
ecat de callar, però és fa difícil anar a fer el gall sabent que acabaràs al carrer quan al darrera en tens una família. I sí, es cert que al final el resultat serà el mateix, però tenim, tinc, una certa tendència a esperar a veure si canvia el vent, però el vent no canvia. A casa el problema passa per la feina, i l’entenc, entenc que algú que cobra menys de la meitat que un no entengui que s’estigui frisant per escampar la boira, entenc que li faci ràbia. però jo no tinc una professió de subsistència, jo vaig elegir la meva professió i em rebenta que em paguin pel que sóc i fer una altra feina que no te res a veure, i veure passar les possibles feines i que li assignin a un altre.
Llavors us podeu adonar que la inspiració se’m talla, com un tradicional “gatillazo” (algú sap com es diria en català?). A més cal afegir que a la UOC estem a final se semestre i, aquí sí em trobo a gust, tinc dues pràctiques per fer, una darrera PAC de lògica i, com no, els exàmens. Bé crec que ja us he explicat que passa, perquè aquesta setmana no he penjat res. De totes maneres dilluns serà un altre dia, potser ho necessitava, aquest lapse, i a la fi és petit.
Altra cosa és el bloc eròtic, aquí si que he de dir que faré una parada tècnica, he escrit moltes històries i em fa por de repetir-me, així que esperarem un temps a que, això que porto dins una capsa a sobre el coll hagi fet net, s’hagi refrescat i trobi altres històries que contar, amb més calma això sí.
7 comentaris:
sí, noi, hi ha vegades que notem que tot ens apreta d'una manera extraordinaria... però normalment son sensacions que van i vénen...deu ser una estrategia que ens proporcionem per sobreviure: et frenes de cop sense saber perquè, però també sense adonar-te recarregues les piles, i tornes a posar tot al lloc per a engegar de nou... com un moment de descans i reparació :-)
perquè la final, passi el que passi a la feina, l'efecte que tindrà en tu només dependrà de tu mateix.
ànims!
ah! i et trobaré a faltar a l'eròtic! :-)
Aixo no et pasa nomes atu tots tenim gatillazos literaris..
Buf... I digue-m'ho a mi que portava mig any sense escriure al blog! I ara a veure si realment torno... No me'n fio ni mitja! Però de vegades, com algú em va dir, hi ha coses que mai creies que canviarien, i de sobte, canvien...
Kika: No pateixis per l'eròtic, és sols una parada tècnica.
Striper: Ja ho sé, però crec que paga la pena dir-ho.
Finestreta: Hi han coses que s'han de fer perquè t'aporten alguna cosa i fer un bloc és una d'elles. No pateixis, segur que tornaràs a escriure.
L'Antonio Bolinches li diu "arronssada". Per mi el tema del bloc quan es torna en obligació em talla molt el "rotllo". El tema feina és un autèntic "embrutador de ments" no et deixa ser tu mateix. Jo també estic aquestes darreres setmanes de crisis més o més existèncial i tot és molt difícil. Una abraçada
Res, a publicar quan s'en tinguin ganes, tampoc no cal allò de "me debo a mi público" :)
Nosaltres anirem entrant i llegint tant posts com facis (entrant d'amagat desde el reader i sense comentar, però aquí igualment).
Publica un comentari a l'entrada