Els primers casos de la malaltia A es van donar a les illes Caiman, tot i que es van detectar a les oficines de Big Bastards Investment Incorporated de Londres. De fet eren una alta directiva i el seu assistent, nom amb el que designaven les prostitutes i els prostituts que estaven al servei dels directius.
Ràpidament les forces armades del ministeri de sanitat van aïllar l'edifici, però la mida, que es va saldar amb vint morts abatuts en voler escapar, no va tenir l'efecte desitjat, hores després es detectaven nous casos a les oficines veïnes i un cas aïllat a l'altra banda de la ciutat.
L'exèrcit de Sanitat va haver d'encerclar la ciutat, després de deixar sortir el membres del govern i la reialesa, impedint per la força la fugida dels sospitosos d'infecció. Al final del dia els morts fregaven el miler.
Dins la ciutat els saquejos, violacions i venjances personals es van apoderar de carrers i edificis, en algunes cases els amos van optar per defendre's a trets, donat que la policia encapçalava els disturbis, d'altres van aprofitar per practicar el tir al blanc des de la seva finestra.
Amb prou feines s'havia post el Sol que es va poder veure com unes immenses flamarades es cruspien el Big Ben. En la foscor de la nit els trets dins de la ciutat i contra l'exèrcit de Sanitat va haver de demanar ajut a la O.T.M.I. (Organització del Tractat Mèdic Internacional) que va enviar dos helicòpters amb metralladores i míssils terra aire.
El foc a la ciutat es va anar estenent cremant tots els edificis que es trobava al seu pas i sense que els bombers intervinguessin, prou feina tenien en defensar-se dels que els estaven crivellant des de l'exterior de les casernes. Els hospitals no estaven pas millor doncs un exèrcit de ionquis i camells havia entrat a sac a la recerca de medicaments d'us restringit.
Tant des de Colchester, Luton, Oxford, Reading i Maidstone es podien veure les flames, que cremaven la capital, fins i tot des de Brighton es veia la resplendor al cel.
Les primeres llums del dia van mostrar la magnitud de la tragèdia, els cadàvers encatifant els carrers, el fum sortint de la major part d'edificis i els pocs supervivents de la nit que bandejaven pels carrers sense rumb.
Sa majestat George VIII, conegut George de la selva pel seu costum d'anar en pilotes per Buckingham Palace, va fer un discurs a la BBC, cadena de televisió que sols emetia discursos de la família reial donat que les emissions d'altres programes havien estat cedides a sa altesa Imperial, Silvio Berlusconi III, emperador d'Europa.
En el seu discurs, el rei va plànyer totes les morts causades directa o indirectament per la pandèmia i excusà haver de prendre mides contundents per evitar la seva expansió a tot el país, per la qual cosa comunicava que Londres seria bombardejada fins que no quedés cap possibilitat de supervivència del virus, bacteri o microorganisme responsable de la pandèmia.
Així una hora després un exèrcit d'avions del cos de fumigadors, ruixaven la ciutat al complert amb un compost àcid altament corrosiu. Al més següent, quan els efectes de l'àcid ja havien desaparegut es va poder comprovar que dels vint milions i escaig d'habitants ja no quedava ningú. La pandèmia havia estat vençuda.
A les illes Caiman, els quatre malalts declarats, dues prostitutes de luxe, un venedor de crack i una escombriaire municipal, van ser tractats amb aspirines i enviats a casa a dormir la galipàndria.
Ràpidament les forces armades del ministeri de sanitat van aïllar l'edifici, però la mida, que es va saldar amb vint morts abatuts en voler escapar, no va tenir l'efecte desitjat, hores després es detectaven nous casos a les oficines veïnes i un cas aïllat a l'altra banda de la ciutat.
L'exèrcit de Sanitat va haver d'encerclar la ciutat, després de deixar sortir el membres del govern i la reialesa, impedint per la força la fugida dels sospitosos d'infecció. Al final del dia els morts fregaven el miler.
Dins la ciutat els saquejos, violacions i venjances personals es van apoderar de carrers i edificis, en algunes cases els amos van optar per defendre's a trets, donat que la policia encapçalava els disturbis, d'altres van aprofitar per practicar el tir al blanc des de la seva finestra.
Amb prou feines s'havia post el Sol que es va poder veure com unes immenses flamarades es cruspien el Big Ben. En la foscor de la nit els trets dins de la ciutat i contra l'exèrcit de Sanitat va haver de demanar ajut a la O.T.M.I. (Organització del Tractat Mèdic Internacional) que va enviar dos helicòpters amb metralladores i míssils terra aire.
El foc a la ciutat es va anar estenent cremant tots els edificis que es trobava al seu pas i sense que els bombers intervinguessin, prou feina tenien en defensar-se dels que els estaven crivellant des de l'exterior de les casernes. Els hospitals no estaven pas millor doncs un exèrcit de ionquis i camells havia entrat a sac a la recerca de medicaments d'us restringit.
Tant des de Colchester, Luton, Oxford, Reading i Maidstone es podien veure les flames, que cremaven la capital, fins i tot des de Brighton es veia la resplendor al cel.
Les primeres llums del dia van mostrar la magnitud de la tragèdia, els cadàvers encatifant els carrers, el fum sortint de la major part d'edificis i els pocs supervivents de la nit que bandejaven pels carrers sense rumb.
Sa majestat George VIII, conegut George de la selva pel seu costum d'anar en pilotes per Buckingham Palace, va fer un discurs a la BBC, cadena de televisió que sols emetia discursos de la família reial donat que les emissions d'altres programes havien estat cedides a sa altesa Imperial, Silvio Berlusconi III, emperador d'Europa.
En el seu discurs, el rei va plànyer totes les morts causades directa o indirectament per la pandèmia i excusà haver de prendre mides contundents per evitar la seva expansió a tot el país, per la qual cosa comunicava que Londres seria bombardejada fins que no quedés cap possibilitat de supervivència del virus, bacteri o microorganisme responsable de la pandèmia.
Així una hora després un exèrcit d'avions del cos de fumigadors, ruixaven la ciutat al complert amb un compost àcid altament corrosiu. Al més següent, quan els efectes de l'àcid ja havien desaparegut es va poder comprovar que dels vint milions i escaig d'habitants ja no quedava ningú. La pandèmia havia estat vençuda.
A les illes Caiman, els quatre malalts declarats, dues prostitutes de luxe, un venedor de crack i una escombriaire municipal, van ser tractats amb aspirines i enviats a casa a dormir la galipàndria.
4 comentaris:
Molt bo!!!! I ja ho diuen als anuncis que les aspirines serveixen per tot.
Excel·lent, noi. Felicitats.
Si senyor, com diu l'striper, una aspirina ho cura tot. Em fas agafar una mica de por i tot!!!
Striper: també hi ha gelocatils, tot depèn del que necessitis. ;)
Esteve: Benvingut, gràcies.
Joana: És sols una exageració, afortunadament, però és que després de tants dies donant la vara amb la punyetera pandèmia tenia ganes de desbarrar una mica.
Publica un comentari a l'entrada