Al final de la jornada els magatzems estan sota control dels vigilants i els detinguts estan tots al centre de detenció. El cap espera als membres de l’assemblea. Arriben junts, alguns visiblement emprenyats, d’altres amb signes de preocupació. – Què ha passat? – Pregunta al cap el president de l’assemblea. – Era una operació orquestrada des de fa temps, havien acumulat menjar, robat als congeladors, i tractat amb sal. El pensaven vendre. – I per un robatori posa a la presó a un representant? – Pregunta un altre.
El cap se’l mira de fit a fit. – El primer. Un representant, com qualsevol càrrec de responsabilitat és el primer a respondre dels seus actes. Per altra banda no és un simple robatori. Es van apropiar d’un bé comú, el van emmetzinar amb sal i pretenien vendre’l a la població amb totes les conseqüències que això implica. L’acusació no serà de robatori, serà d’assassinat. – I qui és vostè per posar-s’hi per sobre l’assemblea. – Ningú. Però no m’he posat per sobre de l’assemblea, seran vostès qui hauran de condemnar-los.
El president li torna a preguntar. – Han trobat el menjar? – Sí. – Hi ha alguna manera de recuperar-ho. – No ho sé, l’hi he dit al segon que parli amb els metges i veterinaris, ells ho decidiran, però crec que podem donar-lo per perdut. – un altre dels representants pregunta. – Què passaria si els absolem? – O si les penes són mínimes. Caos. – respon el cap. – Qualsevol es veurà amb cor de robar aliments, de tractar-los inadequadament, de vendre’ls ... I les mides de racionament es convertiran, no sols en impopulars sinò en absurdes. Serà el final.
- Llavors. – Diu el president. – vostè que pensa que hem de fer? – No sóc jo qui ho ha de dir. – Suposem que ho fos. – La condemna ha de ser exemplar, el màxim càstig pel representant, desprès pels membres de la tripulació, a continuació els grangers i per acabar, on poden ser més condescendents, amb aquells que no pertanyen a cap dels grups.
- No veig perquè han de canviar les coses. – D’acord cap, faciliti’ns tota la informació, jutjarem cas per cas. – Amb la informació que els hi facilita el cap els membres de l’assemblea es retiren. Durant trenta llargues jornades revisen cas per cas. Condemnen els responsables d’acord al grau d’implicació i al grau de responsabilitat social. Un per un van sent hivernats, partint dels cinc-cents cicles de l’antic representant fins als quaranta cicles per als ciutadans sense càrrecs.
Els aliments fets malbé són reciclats al generador d’energia, l’equivalent a tres mil grangus acaben convertits en gas. – El que no acabo d’entendre és perquè els hem de mantenir amb vida senyor? Cinc-cents i quatre-cents cicles implica que quan siguin deshivernats amb prou feines superaran deu jornades, això si no moren al moment. – Sí, abans hi havia la pena de mort, però algú va dir que era una mida massa compassiva. – Ja, però hivernats no pateixen, no senten, no en són conscients.
– S’equivoca. A mi em van hivernar, no per condemna, era l’única manera de transportar-me a un hospital. Cent jornades, les recordo totes, tot el dolor, tota la impotència, veure que la gent es mou, que t'ignoren com si fossis un paquet a transportar, que d’altres et donen per mort ... Li ho asseguro, és un infern.
El segon mou el cap. – Tot i així, el consum d’energia ens resta de la disponibilitat per la nau. – Desgraciadament no és aquest el nostre problema, tant de menjar fet malbé sols el podrem aprofitar per generar energia i poc o res podem fer per que els grangus facin la posta.
El cap de grangers, s’acosta al cap. – Salutacions, cap. – Alguna noticia? – Afortunadament no, però podem donar per acabada la posta. Francament mai no hi havia viscut una de tan desastrosa. – Quants ous de grangus tenim? – Prop de tres-cents ous. – I que puguin prosperar? – en això sóc més optimista, tots són fecundats i com que són tan pocs hem habilitat una piscina amb compartiments per anar-los traient a mida que descloguin i així evitar que es mengin entre ells.
El cap, alleugerit demana més informació. – I que els hi donaran de menjar? – Per això el cercava, cap. Tinc un estudi que explica que la carn emmetzinada per la sal es pot recuperar per donar-li als grangons, una vegada dessalada. És un sistema que es rebutjar per ser poc rendible, al tenir carn de grangu en condicions, però en el nostre cas ... – Enviï’ns aquest informe, m’ho miro immediatament. – M’hi torno per enviar-li cap.
Des del pont el pilot crida el cap. – Senyor arribem al sistema. – Quantes fases queden? – unes vint i podrem llençar les sondes al primer planeta. – No esperin ordres, tan bon punt es pugui facin-ho. Bé segon, crec que és hora de cridar a la deessa de la fortuna. – Sí, cap, sembla que s’obre un camí. – esperem que ho sigui.
El cap se’l mira de fit a fit. – El primer. Un representant, com qualsevol càrrec de responsabilitat és el primer a respondre dels seus actes. Per altra banda no és un simple robatori. Es van apropiar d’un bé comú, el van emmetzinar amb sal i pretenien vendre’l a la població amb totes les conseqüències que això implica. L’acusació no serà de robatori, serà d’assassinat. – I qui és vostè per posar-s’hi per sobre l’assemblea. – Ningú. Però no m’he posat per sobre de l’assemblea, seran vostès qui hauran de condemnar-los.
El president li torna a preguntar. – Han trobat el menjar? – Sí. – Hi ha alguna manera de recuperar-ho. – No ho sé, l’hi he dit al segon que parli amb els metges i veterinaris, ells ho decidiran, però crec que podem donar-lo per perdut. – un altre dels representants pregunta. – Què passaria si els absolem? – O si les penes són mínimes. Caos. – respon el cap. – Qualsevol es veurà amb cor de robar aliments, de tractar-los inadequadament, de vendre’ls ... I les mides de racionament es convertiran, no sols en impopulars sinò en absurdes. Serà el final.
- Llavors. – Diu el president. – vostè que pensa que hem de fer? – No sóc jo qui ho ha de dir. – Suposem que ho fos. – La condemna ha de ser exemplar, el màxim càstig pel representant, desprès pels membres de la tripulació, a continuació els grangers i per acabar, on poden ser més condescendents, amb aquells que no pertanyen a cap dels grups.
- No veig perquè han de canviar les coses. – D’acord cap, faciliti’ns tota la informació, jutjarem cas per cas. – Amb la informació que els hi facilita el cap els membres de l’assemblea es retiren. Durant trenta llargues jornades revisen cas per cas. Condemnen els responsables d’acord al grau d’implicació i al grau de responsabilitat social. Un per un van sent hivernats, partint dels cinc-cents cicles de l’antic representant fins als quaranta cicles per als ciutadans sense càrrecs.
Els aliments fets malbé són reciclats al generador d’energia, l’equivalent a tres mil grangus acaben convertits en gas. – El que no acabo d’entendre és perquè els hem de mantenir amb vida senyor? Cinc-cents i quatre-cents cicles implica que quan siguin deshivernats amb prou feines superaran deu jornades, això si no moren al moment. – Sí, abans hi havia la pena de mort, però algú va dir que era una mida massa compassiva. – Ja, però hivernats no pateixen, no senten, no en són conscients.
– S’equivoca. A mi em van hivernar, no per condemna, era l’única manera de transportar-me a un hospital. Cent jornades, les recordo totes, tot el dolor, tota la impotència, veure que la gent es mou, que t'ignoren com si fossis un paquet a transportar, que d’altres et donen per mort ... Li ho asseguro, és un infern.
El segon mou el cap. – Tot i així, el consum d’energia ens resta de la disponibilitat per la nau. – Desgraciadament no és aquest el nostre problema, tant de menjar fet malbé sols el podrem aprofitar per generar energia i poc o res podem fer per que els grangus facin la posta.
El cap de grangers, s’acosta al cap. – Salutacions, cap. – Alguna noticia? – Afortunadament no, però podem donar per acabada la posta. Francament mai no hi havia viscut una de tan desastrosa. – Quants ous de grangus tenim? – Prop de tres-cents ous. – I que puguin prosperar? – en això sóc més optimista, tots són fecundats i com que són tan pocs hem habilitat una piscina amb compartiments per anar-los traient a mida que descloguin i així evitar que es mengin entre ells.
El cap, alleugerit demana més informació. – I que els hi donaran de menjar? – Per això el cercava, cap. Tinc un estudi que explica que la carn emmetzinada per la sal es pot recuperar per donar-li als grangons, una vegada dessalada. És un sistema que es rebutjar per ser poc rendible, al tenir carn de grangu en condicions, però en el nostre cas ... – Enviï’ns aquest informe, m’ho miro immediatament. – M’hi torno per enviar-li cap.
Des del pont el pilot crida el cap. – Senyor arribem al sistema. – Quantes fases queden? – unes vint i podrem llençar les sondes al primer planeta. – No esperin ordres, tan bon punt es pugui facin-ho. Bé segon, crec que és hora de cridar a la deessa de la fortuna. – Sí, cap, sembla que s’obre un camí. – esperem que ho sigui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada