3426. Portes tancades

El pilot crida al cap. – Senyor estem a prop del primer planeta accessible del sistema. – Heu enviat les sondes? – Sí senyor, sembla que tindrem una possibilitat. – Vaig al pont, avisi al segon. – Ja és aquí senyor.

El cap surt del seu habitacle i s’atansa al pont. – Operador, de quines dades disposem? – Prometedores si més no, temperatures estables, oxigen, hidrogen, aigua líquida, no es detecten gasos tòxics i te dos continents prou grans, quasi bé oposats, però que s’estenen d’un extrem a l’altre de l’eix de rotació. La jornada és una vegada i mitja la nostra actual.

El cap mira les dades que li ha atansat l’operador. – Com sabem que estem al periheli? – El cicle del planeta és prou ràpid i l’hem tingut en observació des de que hem entrat al sistema, això ha permès a l’ordinador calcular l’el·lipse a partir del recorregut que ha realitzat. – Vida? – Els sensors no han detectat res encara, de totes maneres no hem trobat cap construcció.

El pilot talla la conversa. – Senyor! Tenim visita. – El cap es gira estranyat. – Què? – un bòlid se’ns aproxima, i els moviments que realitza descarten que sigui un asteroide. – Vol dir que ha canviat el rumb? – Sí, senyor. – Això no són bones noticies. – Intervé el segon.

Al monitor, el senyal alienígena s’acosta ràpidament, el pilot mira de tant en tant el cap esperant una ordre. – Senyor, què faig? – Res, pel moment res. – La nau es para a una distància relativament curta. – Senyor, estan emetent alguna cosa. – so? – sembla un senyal d’imatge. – El podem interpretar? – Pregunta a l’operador.

L’operador, sense respondre, dona ordres a l’ordinador, al terminal principal apareix una seqüència d’imatges estàtiques. – Crec, senyor, que és una advertència. – Diu el segon. – I què ens adverteixen? – A la primera imatge es veuen les dues naus, a la segona la nostra nau gira cua, fixi’s que hi ha un símbol a la cantonada superior. A la tercera sols hi ha la nau alienígena. Hi ha el mateix símbol. La quarta i la cinquena tenen un altre símbol en la quarta la nostra nau s’apropa al planeta, a la cinquena alguna cosa surt de la nau alienígena que trenca en dos la nostra nau.

El cap conclou. – Ens estan dient que ens anem, ens fan fora. Pilot, giri la nau de manera que quedi clar que ens anem, i recuperi totes les sondes possibles. – El cap rumia un moment. – Operador, segon, com els hi podríem dir que ens anirem però que necessitem menjar? – El segon mira de fer uns gargots al seu terminal. – Jo els hi enviaria replicades les imatges dos i tres. – Operador, faci-ho. – Respecte al menjar, tenim un problema, no sabem ni com són ni que mengen, depèn del que diguem poden interpretar-ho com una amenaça.

El cap dona voltes. – Algú te una idea? – diu en alt. – L’operador respon. – Una imatge d’un grangu, una imatge d’un sinar, les imatges repetides però tatxades. – Manca alguna cosa. Han de veure que en mengem grangus, sols grangus. – potser amb unes fletxes i aquí un tros de pota de grangu ... – Intentem-ho.

L’espera es fa llarga, la nau alienígena no respon. De sobte la nau es desplaça lentament apropant-se encara més mentre es posa en paral·lel amb la 3426. – Senyalin l’entrada als molls. Diu el cap. – Senyor, ens estem arriscant a molt. – Ja ho sé, però el resultat de l’alternativa ja el conec. – de la nau surt una mena de petita llançadora que entra dins els molls.

El cap i el segon van cap al moll on ha parat la nau, res no es mou fins que ells són al costat, un soroll indica que alguna cosa es belluga, s’obre una porta i surt un ésser enfundat en una mena de vestit gris, no es veuen extremitats i es desplaça sobre un grup de rodes. – Potser és un autòmat. – Diu el segon. – És raonable, el primer contacte és delicat i perillós.

L’ésser es para davant d’ells, a través d’una mena de vidre es veu el que semblen uns ulls compostos, del vestit surt un braç clarament mecànic que els hi atansa una massa sòlida. El cap l’agafa, l’olora, fins i tot la tasta. – La olor i el sabor no són especialment bons. Podem analitzar-ho ràpid?

El segon agafa un pessic i se’l porta, al cap d’una estona torna amb un informe. - És comestible!. – Crida des de l’entrada, el cap, dona una mossegada davant l’ésser i abaixa el cap, esperant que l’entengui. L’ésser gira i torna a entrar a la llançadora i torna a la seva nau.

Passen les fases, al pont alguns estan neguitosos. – Cap, ens hauríem de preparar per un atac. – Diu un dels tripulants. – Sí? I què fem? – No ho sé, atacar primer? – Amb què? Aquesta nau no te armament extern, les llançadores tampoc i no disposem de vestits per sortir a l’exterior.

El tripulant calla però el cap segueix. – A més, suposant que podéssim, contra quantes naus hauríem de lluitar? – Com a mínim contra quatre. – Intervé el pilot. – S’apropen tres naus més. – Bé. Ara sabrem que ens espera. – La nau alienígena es posa en moviment separant-se de la 3426. les altres tres naus s’apropen i es posen a l’alçada de la primera.

L’operador avisa al cap. – Altra imatge, senyor, es veuen les naus i un seguit de naus més petites cap a la nostra. – Bé. Això pot significar que ens aborden o que ens porten allò que hem tastat. Sigui com sigui no tenim alternativa. Obrin tots els molls, tothom disponible preparat per ajudar al transport del que sigui.

De les tres naus començaren a sortir, una darrera l’altra, llançadores una mica més grans que la primera. Una darrera l’altra van anar entrant als molls i dipositant la seva càrrega sense que ningú sortís d’elles.

Durant cinc fases les llançadores anaren de la seva nau a la 3426, deixant la seva càrrega fins que van sortir les tres darreres, una vegada descarregaren i tornaren a les seves naus aquestes es posaren en marxa i s’endinsaren dins el sistema. – Taquin els molls i portin el menjar als refrigeradors. Operador. Envií una imatge d’agraïment.

L’operador envia una imatge amb un sinar estenen els tentacles. Immediatament arriba la imatge tres. – Ens diuen que ens anem, senyor. – Doncs fem-ho. Pilot, sortim d’aquí. – la 3426 s’allunya del planeta i de la nau alienígena, quan sou prou lluny reben una altra imatge.

L’operador es mira la imatge amb cura. – Senyor, crec que ens indiquen un altre sistema. Miri, aquesta és la distància del planeta a l’estrella, aquesta fletxa senyala aquest punt d’aquí, diria que el punt seria la distància del planeta, el punt està en un grup de ... – D’acord, és un escala, anem al gra. Quina distància?

L’operador fa uns càlculs al terminal, se’ls mira, els repeteix, torna a mirar-se’ls. – Operador? – Sí, cap, perdoni però ... – Digui. – a velocitat alta trigarem cinc-cents trenta-dos cicles. – I a màxima? – uns tres-cents. – Sabem les coordenades? – sí, és aquesta estrella d’aquí. – l’operador senyala una estrella en la imatge que està marcada. – Doni les coordenades al pilot. Pilot, velocitat màxima.

El cap i el segon es retiren. – Massa cicles, senyor. – Tenim alternativa? – No senyor. – Llavors no ens planyem de la nostra dissort i seguim endavant. M’agradaria saber com el hi va als que van quedar a Anatkis. – Fa temps que no ens arriben missatges, però el darrer era molt bo, la boira minvava. – Si més no ells sobreviuran.