3426. Alternatives II

L’operador avisa al segon. – Senyor, una de les sondes amb càmera ha trobat senyals de vida animal. – És possible que sigui intel·ligent? – No crec senyor, sembla que mengin vegetals del terra, el problema és la mida. – Són molt grans? – com cent vegades més que un grangu.

El segon pren nota. – poden arribar a ser bones noticies. La boira, s’ha observat cap canvi? – Sembla que hi hagi un lleu retrocés. – I sota la boira, hi ha res d’interessant? – Res que detallar, la visibilitat és nul·la. – Gràcies. – El segon va a l’habitacle del cap. – Amb permís. – Endavant. – Els garants no semblen massa interessats, tanmateix els hi he donat dos fases per pensar-s’ho. – Ja veig, molt em temo que la seva jugada de deslliurar-se del problema no funcionarà.

El segon fa un gest d’assentiment. – Tanmateix hi ha un grup que estan prou interessats. – Sí? Ja saben tots els riscos? – Crec que sí, de fet sembla que és el que més les hi interessa. – Com va el sondatge, però? – Sembla que hi ha fauna autòctona. – Intel·ligent? – No, pel moment no. – Bé esperarem a veure que hi diuen els garants.

El segon es retira de nou al pont mentre el cap segueix treballant al seu terminal, un missatge privat apareix davant seu, és el líder dels garants: “Admirat Guardià Principal, voldria les seves indicacions respecte a l’oferta que ens ha fet el segon de la nau. Que la voluntat d’Unr ens guiï.”

El cap obre una resposta on hi escriu: “Com bé sap la meva funció és vigilar que el procés de teocratització es faci d’acord a les indicacions del gran líder, en aquest sentit la opció és vàlida per a les premises, a la fi començar sense la presència d’infidels és un gran avantatge. Com a cap us puc dir que l’oportunitat, tot i els riscos que comporta és prou interessant. Tanmateix és vostè qui ha de decidir. Què la voluntat d’Unr ens guiï.”

Després d’una llarga estona el cap rep un altre missatge: “Admirat Guardià General. Després de valorar-ho he arribat a la conclusió, si vostè no diu el contrari, que servirem millor a Unr si seguim la feina de captació de fidels dins la nau. Què la voluntat d’Unr ens guiï.”

El cap llegeix una vegada i una altra el text. – Aquest barrut em farà parar boig. – “Estimat líder local. Si així ho considereu no tinc res a dir. Què la voluntat d’Unr ens guiï.” – Merda! I tant que tinc a dir! M’hauria deslliurat de tots vosaltres d’una vegada. – El cap es comunica amb el segon. – Si us plau, vingui. – El segon arriba a l’habitacle. – Vostè dirà. – D’aquí a poc tindrà un missatge dels garants, rebutgen l’oferta. Voldria reunir-me amb els seus amics, els aventurers. – Vol que els convoqui? – Sí, a tots, d’aquí a una fase hi haurà prou temps? – Penso que sí. – Espero el seu avís.

El segon envia un missatge al seu conegut, una fase després es reuneixen tots, el cap i el segon arriben. – Bé senyors. – Diu el cap. – Vull assegurar-me que ningú de vostès baixarà al planeta enganyat. Així que els hi explicaré tot tant si ho saben com si no. La zona habitable és una plana al mig d’una serralada, la seva alçada sobre la superfície del planeta és d’unes tres mil passes, la temperatura s’ha calculat entre els sis freds i els vint calors i es calcula una capacitat màxima de mil individus.

El cap para un moment per copsar l’ambient. – Fins aquí les bones noticies. Ara els problemes. Sabem que hi ha fauna, desconeixem si n’hi ha carnívors, però els herbívors són cent vegades més grans que els grangus. I el problema més important, la plana està al peu d’una muntanya i per sobre una vall coberta per una boira altament tòxica, no sabem si pot pujar, pel moment saben que està descendent.

El cap espera a veure alguna reacció, però tots romanen en silenci. – Aquest és un viatge sols d’anada, quan la llançadora surti de la nau nosaltres ens anirem i vostès quedaran sols en aquest planeta. Es portaran un sistema de comunicació com el que ens informa de la sort de la resta de naus, però no tornarem en cap situació, si no és que ens diuen que hi podem baixar tots.

El cap mira als sinars. – Alguna pregunta? – Un sinar respon. – Quan podem baixar? – El cap fa un gest de sorpresa. – No els hi preocupa la boira? – No. – Per molt herbívors que siguin els animals poden ser molt agressius. – Els grangus també. – Hi tenen algun metge? – Un altre sinar parla. – Sí, jo. – I algú que no hagi perdut l’enteniment? No, ja veig que no. Segon si us plau que els hi preparin el transport. Senyors, jo ja no els veuré. Els hi desitjo tota la sort de l’univers.

Un parell de fases després una llançadora surt de la nau cap al planeta, la nau accelera per tornar al seu viatge, el cap i el segon observen en silenci al terminal l’entrada de la llançadora a l’atmosfera i l’aterrament. – Desitjo que els seus amics puguin establir-se sense problemes. – Jo també. – Marqui aquest planeta, han dit algun nom per a ell? – Anaktis. – Anaktis, l’antiga deessa de la fortuna, gran elecció. Que Anaktis els protegeixi doncs. – Així sigui.