divendres, 6 de febrer del 2009

Eluana Englaro

Jo no sóc creient, no crec en cap déu, no crec en la paraula de la Bíblia ni de l'Alcorà. Tanmateix sóc, acostumo a ser, respectuós amb les creences dels altres mentre no em vulguin fer combregar per força.

De del 1992, una dona és mantinguda artificialment amb vida a Itàlia, des de fa 16 anys es manté, contra natura, amb vida el cos d'una dona que hauria hagut de morir en pau ja fa temps.

No sé si hi ha una ànima lligada a cada cos, però sí sé el que m'ensenyaven de petit, sota una ferma creença catòlica, i sé que ells ho creuen així. Molt bé, no l'anem a discutir, una ànima, un cos.

Dins les ensenyances catòliques es condemna el suïcidi i la seva assistència, d'acord, no l'anem a discutir ara. L'església i el govern Berlusconi s'han entestat en impedir, amb tot tipus d'amenaces, que el cos d'Eluana sigui desconnectat de la màquina que el manté amb vida, asseguren que serà un homicidi, tot i haver més d'una sentència judicial que els ho nega.

Em revolta l'estomac quan em volen colar bajanades com veritats, si tenim una ànima, si es suposa que quan morim hem d'anar a parar a un judici diví, si es suposa que segons els nostres actes anirem a un cel o un infern. Perdoneu l'expressió. Què collons s'empatollen?

Puc discernir que d'acord amb les seves creences condemnin a algú per treure's la vida, el que no puc entendre és que, seguint amb les seves creences, condemnin una ànima a no poder arribar al judici on fa setze anys que hauria hagut d'arribar, perquè segons les seves creences mentre el cor bategui no està morta.

Però el seu cor no batega per una raó natural, el batec el fa realment una màquina, una màquina que introdueix el mínim necessari perquè el cos no entri en descomposició, una màquina que produeix la macabra il·lusió de vida en un cos mort, un cos que tornarà a la realitat tan bon punt el desconnectin d'aquella andròmina. Fa sols cent anys Eluana Englaro hauria mort en pau sense ser lligada a cap màquina.

Senyor Berlusconi i govern italià, senyors de l'església, per l'amor que dieu del vostre Déu, per respecte a les seves lleis, deixeu que el cos de qui fou Eluana Englaro descansi en pau, deixeu, si les vostres creences són certes, que la seva ànima pugui trobar el seu destí, deixeu, per l'amor del vostre déu, de torturar la seva ànima, el seu cos, la seva família i a tots nosaltres.

El Periódico 5/2/2009 :El Govern italià preveu un decret urgent per evitar la mort d'Eluana

4 comentaris:

Striper ha dit...

Jo també crec que aquesta noia es te que deixar sense el suport mecanic i que descansi en pau , mes enlla de cap creença hipocrita, per que cada cop que s'ejecuta una pena de mort , jo no sento a les institucions de cap religio posar el grit al cel.

Sara Maria ha dit...

El que li fan a aquesta noia es un encarniçament terapeutic i, dins tota moral, cristiana o no, aixo es immoral malgrat el que diuen alguns de dins l'esglesia

Ferran Porta ha dit...

Els fanàtics religiosos són tan perillosos com qualsevol fanàtic. Jo sí sóc creient (vaja, que crec en alguna cosa després de mort), però no crec gens ni mica en les lleis divines administrades per impresentable personal terrestre.

Si aquesta noia fa 16 anys que viu lligada a una màquina, i qui en té la "tutoria" considera que se l'ha de deixar de mantenir artificialment en vida, i els tribunals li han donat la raó... Berlusconis i Cúries sobren!

Salut.

Josep B. ha dit...

Striper: és curiós perquè des de les religions, sovint es defensa la mort com a càstig quan te la venen com alliberament.

Sara Maria: Fa temps que ho sabem això, però els "fariseus" es neguen a mirar les proves perque els hi farien trontollar.

Ferran: El que hi ha darrera de la mort és un misteri, el que hi ha abans del naixement també. L'únic que els hi hem de demaanr és que no ens facin passar per l'aro que ens posen a cada volta, malgrat siguin indiscutiblement contradictoris.