Als deu anys vaig anar a viure al barri de Bellvitge, un barri literalment banyat per les aigües del Llobregat gràcies a una ajuntament feixista, incompetent i prepotent. La meva pre-adolescència i adolescència es van amarar d’aquell sentiment de lluita pel que és just, per allò que es deia solidaritat, per un objectiu comú. No sabeu quan enyoro aquella època.
A la meva ciutat, ja fa molt de temps, un grup de veïns van protestar contra la construcció d’un centre per a discapacitats psíquics. L’argument més contundent era: "No vull que els meus fills els vegin bavejar". El primer que vaig pensar va ser que es mereixien que no els hi posessin, que el posessin a davant de casa meva, i a canvi que l’escorxador de pollastres que teníem enfront el traslladessin allà.
Avui visc a prop d’aquell centre i me n’alegro que hi sigui, perquè, contra el que ells pensaven no és cap destorb en cap sentit, perquè hi ha gent que en necessita d’aquest serveis, perquè demà puc ser jo qui el necessiti.
Dimecres al matí em vaig aixecar amb la notícia que un grup de veïns del meu antic barri s’havien embrancat en contra d’un equipament públic de característiques similars a l’esmentat.
Sento vergonya, una profunda vergonya en veure aquest tipus de protestes. Protesteu per un centre que donarà un servei i no heu aixecat la veu per l’hotel de l’ovni, pel tuguri de nens rics anomenat Spa i pel comercial sense escrúpols que no és tonto i que pensa que sí en som?
Signaria per què el que jo hauré de viure ara fos això i no els prop de tres-cents habitatges d’alt estanding buits que s’acabaran omplint de ves a saber què quan els acabin i no els venguin.
Tinc els meus dubtes quan algú protesta perquè no vol una presó o una central de reciclatge a prop, però l’entenc, tot i que sóc conscient que aquests serveis els hem de posar en algun lloc i que el país és petit, però entenc que algunes coses no agraden.
Em sembla poc seriós que gent que s’acaba de comprar un pis veient les rodes dels avions sobre seu mentre li ensenyaven protestin pel malestar que els hi provoquen o que gent que s’ha comprat una casa veient la tèrmica de Cubelles des del balcó ara es queixin de que els hi molesta, la paraula del venedor ha de ser sempre posada en dubte i si l'ajuntament et diu que no tiren avall la tèrmica no creguis al venedor que et diu que sí.
Però això de d’aquesta gent no te perdó, i encara menys que algú m’ho intenti vendre com una lluita contra l’especulació. Els que participeu en aquesta protesta embruteu el nom de Bellvitge i el nom de l’Hospitalet, no sou el Bellvitge que jo m’estimo, no sou l’Hospitalet que jo vull. Afortunadament sé que sou pocs els que protesteu, que no és el barri, que no és la ciutat, que esteu sols. Frisaria per no tornar a escoltar que algú es posa en contra d'un equipament des de posicions tan retrògrades, tan barroeres, tan absurdes. Desitjaria que els noms de Bellvitge, de Santa Eulàlia mai no tornessin a estar associats a gent com vosaltres.
A la meva ciutat, ja fa molt de temps, un grup de veïns van protestar contra la construcció d’un centre per a discapacitats psíquics. L’argument més contundent era: "No vull que els meus fills els vegin bavejar". El primer que vaig pensar va ser que es mereixien que no els hi posessin, que el posessin a davant de casa meva, i a canvi que l’escorxador de pollastres que teníem enfront el traslladessin allà.
Avui visc a prop d’aquell centre i me n’alegro que hi sigui, perquè, contra el que ells pensaven no és cap destorb en cap sentit, perquè hi ha gent que en necessita d’aquest serveis, perquè demà puc ser jo qui el necessiti.
Dimecres al matí em vaig aixecar amb la notícia que un grup de veïns del meu antic barri s’havien embrancat en contra d’un equipament públic de característiques similars a l’esmentat.
Sento vergonya, una profunda vergonya en veure aquest tipus de protestes. Protesteu per un centre que donarà un servei i no heu aixecat la veu per l’hotel de l’ovni, pel tuguri de nens rics anomenat Spa i pel comercial sense escrúpols que no és tonto i que pensa que sí en som?
Signaria per què el que jo hauré de viure ara fos això i no els prop de tres-cents habitatges d’alt estanding buits que s’acabaran omplint de ves a saber què quan els acabin i no els venguin.
Tinc els meus dubtes quan algú protesta perquè no vol una presó o una central de reciclatge a prop, però l’entenc, tot i que sóc conscient que aquests serveis els hem de posar en algun lloc i que el país és petit, però entenc que algunes coses no agraden.
Em sembla poc seriós que gent que s’acaba de comprar un pis veient les rodes dels avions sobre seu mentre li ensenyaven protestin pel malestar que els hi provoquen o que gent que s’ha comprat una casa veient la tèrmica de Cubelles des del balcó ara es queixin de que els hi molesta, la paraula del venedor ha de ser sempre posada en dubte i si l'ajuntament et diu que no tiren avall la tèrmica no creguis al venedor que et diu que sí.
Però això de d’aquesta gent no te perdó, i encara menys que algú m’ho intenti vendre com una lluita contra l’especulació. Els que participeu en aquesta protesta embruteu el nom de Bellvitge i el nom de l’Hospitalet, no sou el Bellvitge que jo m’estimo, no sou l’Hospitalet que jo vull. Afortunadament sé que sou pocs els que protesteu, que no és el barri, que no és la ciutat, que esteu sols. Frisaria per no tornar a escoltar que algú es posa en contra d'un equipament des de posicions tan retrògrades, tan barroeres, tan absurdes. Desitjaria que els noms de Bellvitge, de Santa Eulàlia mai no tornessin a estar associats a gent com vosaltres.
7 comentaris:
El desconeixement fa dir bestieses. Aquests veïns histèrics haurien de pensar-s'ho dues vegades, abans d'obrir la boca per dir segons què. O potser que els portin de visita a un centre d'aquestes característiques, i veuran que no tenen cap motiu per estar histèrics.
Tinc un germà amb esquizofrènia, ingressat "en un centre d'aquests" des de fa anys. En ple barri de Gràcia, envoltats de veïns, no he sentit mai que hi hagi hagut cap problema per part de ningú, per a la instal·lació d'aquest equipament.
Ja et dic, Skorbuto: recomana'ls una visita guiada i es relaxaran una mica (mmm... o potser no!).
Bon escrit.
Estic d'acord amb en Ferran el desconeixement es un problema.
I amb tu tambe estic completament d'acord, protestes contra centres de desintoxicacio, oratoris musulmans... El desonegut ens espanta i quan estem espantats som facilment manipulables en massa.
Estic d'acord amb tu, sobre el que dius del aeroport de la termica, Crec que es popsa un equipament per persones s'ha de tenir respecte envers aquestes persones, aqui al bages va haber moltes protestes per una preso, i ara no pasa res i ja esta la preso.
La gent fot fàstic. No volen veure a altres nens bavejar prop dels seus descendents. No m'agrada desitjar el mal a ningú, però m'agradaria que aquestes persones sabessin què és tenir un fill amb una discapacitat física o psíquica que requereix de personal especialitzat a la vida diària...
Torno a dir que la gent fot fàstic. M'he criat a cavall entre Santa Coloma de Gramenet i Badalona, però visc a aquesta última ciutat, al barri de Llefià. Et diré que tenim biblioteca al barri des de fa menys de 10 anys. I el millor de tot va ser que hi va haver un sector del barri que n'estava en contra, de fer una biblioteca pública. Fins aleshores, les més properes eren a Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma o Badalona centre. Trist, eh? Però més trist encara que ningú es queixi del Màgic Badalona, una aberració i insult al mal gust que roman a 20 minuts escassos de casa meva. Sembla que queda molt clar cap a quin tipus de societat anirem a parar.
M'he quedat impactat per una cosa que comenta la Shalheira: que una part de la gent del seu barri estava en contra... que obrissin una biblioteca pública? Però, perquè?? Si no volen fer-ne ús són ben lliures, però què té una biblioteca pública que els posés en contra??
Coi, sí que hi ha gent que està fatal!
Ferran: Estic segur que en molts casos això funciona, conec el barri i conec l'associació que porta a terme el projecte, estic segur, a més m'he informat que la manca de coneixença aquí ja no juga.
Sara Maria: Cert, però sovint les coses es poden arreglar fent el pas per entendre el que passa i pactant, i respectant, les normes no és difícil de viure en pau.
Striper: Quant a les presons el gran problema és que no en tenim espai on posar-les, als EUA no en tenen problemes amb això perquè les poden posar al mig del no res. De totes maneres entenc que quan et canvien el decorat de la teva vida et puguis sentir incòmode, sobretot si el que et posen és una presó o una central elèctrica, però d'aquí a denunciar la Generalitat per especulació urbanística per construir un centre social és fins i tot surrealista.
Shaleira: A mi, com al Ferran, també m'ha impactat això que dius que protestessin contra una biblioteca, això dona fé del tipus de gent que protestava. Quant a les construccions del tipus Màgic (l'estadi de la Penya?) crec que darrerament etnim un greu problema d'arquitectes amb el gust al cul, però això és un altre problema.
Ferran: Deixa'm pensar ... Biblioteca, llegir, pensar, ... Alarama! Perill de pensament independent! ;)
Hi ha gent molt "rara" pel món. Visc a tocar del cementiri de Sant Andreu i tot el veïnat es va posar com una moto, quan va apareixer el rumor de que farien un tanatori, que no han fet, no ho entenia ni ho entenc i en canvi que contents tots perque feien un Corte Inglés i un mega centre d'oci al davant, que si han fet. Puc entendre les molesties d'un centre de reciclatge o una planta de compostatge, però són necessaris, el que no puc entendre és queixar-se per fer un centre per discapacitats, que l'escola dels seus fills els hi posin a l'altra punta o ben lluny de casa perque a mi em molesta molt haver de suportar el soroll dels nens jugant al pati i les rodes de les motxilles!! No té cap sentit!!!!
Publica un comentari a l'entrada