Aquest és el meu regal per a la meva blocaire invisible. D'acord amb el que ella va suggerir, la història havia de tenir un rei que havia perdut el camell, un nen, un mosso, La Chacón i el Solbes. Com que ja no som invisibles diré que es tracta de la Xurri, i el seu bloc és diu Post-its sacados de la papelera. Espero que t'agradi, Xurri.
- Però ... Tu no havies d'estar dormint? - Li va dir en veure'l al bell mig de la porta del menjador. - Què no havíem quedat que els reis eren els pares? - Va respondre el nen mirant-se aquell tipus vestit amb robes que semblaven catifes.
L'home es va apropar amb intenció d'acaronar-li el cap i dir-li quatre bajanades típiques, però el nen va treure el bat de darrera seu mentre li amenaçava. - Una passa més i t'obro el cap com una síndria! - No! Calma! - Va dir l'home que portava una mena de diadema daurada. - Sóc el rei Gaspar. - I jo la sota de bastos, tu mateix.
Veient que la cosa es posava crua, Gaspar decidí fer la feina ràpid i escampar la boira. Traient els paquets del sac anava dient. - Mira! Veus? Són els regals que heu demanat. - Sí, ja, són els regals que havien comprat els meus pares i que tu t'estaves emportant, bandarra! Deixa-ho tot i surt per on has entrat.
El pobre Gaspar, després de deixar els regals va sortir de nou per la finestra i baixà fins la vorera, mentre escoltava el nen que li cridava. - I com se t'acudeixi tornar agafo el ganivet elèctric i et faig l'autòpsia en viu! - Tot havent posat peus a terra se n'adonà que no tenia el camell, desesperat el cridà però l'únic que aconseguis és que un veí li llencés aigua.
Ell no s'havia adonat, però al lloc on fou el camell ara hi havia un triangle groc. Totalment moll, totalment afectat, caminà carrer avall, remugant paraules en arameu, la seva llengua per cert, fins que es creuà amb un ionqui. - Ei! Tiu! Com flipes no! Tens alguna cosa? - El rei, que ni se l'havia escoltat, contestà en veu alta. - He perdut el camell! - Quin pal tiu! Si vols et porto al meu.
Gaspar, reaccionant instintivament aixecà el cap i li preguntà. - Tu tens un camell? - Un parell, tiu! Un em porta la farlopa i l'altre les pastilles. - Farlopa? Pastilles? ... Ara entenc, no, fill, el camell del que parlo jo te dos geps i camina a quatre potes. - Gep? Sí el meu de la farlopa te gep, l'altre no. Però això importa tiu? - Deixa-ho, gràcies fill, i fes-te un favor no prenguis aquestes porqueries de les que parles.
Deixant el ionqui enrere, que per cert seguia parlant-li com si no s'hagués anat, va abaixar el cap i va seguir caminant, pensant en trobar-se amb els seus companys, o trobar al seu camell.
I així Gaspar va seguir caminant fins que va arribar a les rambles, allà es va trobar amb un mosso, aquest el va parar i li va demanar la documentació. - Documentació? Perdona fill, però no saps qui sóc? Sóc el rei Gaspar. - Primer de tot, senyor, no sóc el seu fill, sóc un agent de l'autoritat i faci el favor de mostrar-me la documentació.
El rei, tractà de convèncer l'agent que a ell no li feia falta. - Mira, que sóc un dels tres reis mags, que he perdut el camell, per això vaig a peu ... - Ja, així que ha perdut el camell, no? I ara cap a la plaça reial a trobar-lo no? - Tu creus que hi serà allà? - Va preguntar innocentment Gaspar.
El Mosso va treure la ràdio i digué un codi, en un moment dos cotxes més es presentaren allà fent sonar les sirenes i il·luminant de blau giravoltat la nit, reduïren el pobre rei, estenent-lo a terra i emmanillant-lo, fent cas omís dels seus plors. - Sóc el rei! No el veieu! - Sí, i jo el pare Noel, no et fot? - digué mentre reia el mosso que anava de copilot al cotxe.
Ja a la comissaria, els mossos se'l miraven rient. - Mira que te corda el paio, encara segueix dient que és un dels reis mags. - Espera que vaig a buscar la carta! - Au va, No us foteu, no veieu que és un vell borratxo?
Una mossa baixa a la carrera les escales. - No us ho creureu el que us diré! - Què? - A que no sabeu qui ha trucat? - Vols deixar-te de preguntes i explicar-ho! - Ha trucat la Chacón! - La Ministra? - Sí. - I? - Que diu que és el rei Gaspar aquest. - Au va! Que no som a vint-i-vuit.
No havien acabat de parlar que ja havia baixat el caporal. - Collons! Traieu-li les manilles ,ja! Perdoni majestat, aquest jovent que no sap distingir. - Va dir mentre el feia aixecar i li redreçava la roba. - Així lo de la Chacón és cert? - Va preguntar una altra mossa.
El caporal, sense mirar-la, li va respondre. - I el Solbes també. - Tornat cap al rei li digué. - Ja he trucat a la guàrdia urbana, el camell el tenen al dipòsit però li porten ara mateix cap aquí. Vol un cafetó? un aigua? Una cerveseta? - No, gràcies fill, sols voldria recuperar el meu camell i tornar-me a casa, cada any és més difícil això. M'estic fent vell.
La guàrdia urbana portà el camell, ajudaren a Gaspar a muntar-se en el camell i aquest s'anà carrer avall fins fondre's amb el paisatge de la ciutat. Així que ja ho sabeu, si trobeu algú al menjador vestit amb cortines, no penseu que és un pispa, sobretot si és la nit del cinc al sis de gener.
- Però ... Tu no havies d'estar dormint? - Li va dir en veure'l al bell mig de la porta del menjador. - Què no havíem quedat que els reis eren els pares? - Va respondre el nen mirant-se aquell tipus vestit amb robes que semblaven catifes.
L'home es va apropar amb intenció d'acaronar-li el cap i dir-li quatre bajanades típiques, però el nen va treure el bat de darrera seu mentre li amenaçava. - Una passa més i t'obro el cap com una síndria! - No! Calma! - Va dir l'home que portava una mena de diadema daurada. - Sóc el rei Gaspar. - I jo la sota de bastos, tu mateix.
Veient que la cosa es posava crua, Gaspar decidí fer la feina ràpid i escampar la boira. Traient els paquets del sac anava dient. - Mira! Veus? Són els regals que heu demanat. - Sí, ja, són els regals que havien comprat els meus pares i que tu t'estaves emportant, bandarra! Deixa-ho tot i surt per on has entrat.
El pobre Gaspar, després de deixar els regals va sortir de nou per la finestra i baixà fins la vorera, mentre escoltava el nen que li cridava. - I com se t'acudeixi tornar agafo el ganivet elèctric i et faig l'autòpsia en viu! - Tot havent posat peus a terra se n'adonà que no tenia el camell, desesperat el cridà però l'únic que aconseguis és que un veí li llencés aigua.
Ell no s'havia adonat, però al lloc on fou el camell ara hi havia un triangle groc. Totalment moll, totalment afectat, caminà carrer avall, remugant paraules en arameu, la seva llengua per cert, fins que es creuà amb un ionqui. - Ei! Tiu! Com flipes no! Tens alguna cosa? - El rei, que ni se l'havia escoltat, contestà en veu alta. - He perdut el camell! - Quin pal tiu! Si vols et porto al meu.
Gaspar, reaccionant instintivament aixecà el cap i li preguntà. - Tu tens un camell? - Un parell, tiu! Un em porta la farlopa i l'altre les pastilles. - Farlopa? Pastilles? ... Ara entenc, no, fill, el camell del que parlo jo te dos geps i camina a quatre potes. - Gep? Sí el meu de la farlopa te gep, l'altre no. Però això importa tiu? - Deixa-ho, gràcies fill, i fes-te un favor no prenguis aquestes porqueries de les que parles.
Deixant el ionqui enrere, que per cert seguia parlant-li com si no s'hagués anat, va abaixar el cap i va seguir caminant, pensant en trobar-se amb els seus companys, o trobar al seu camell.
I així Gaspar va seguir caminant fins que va arribar a les rambles, allà es va trobar amb un mosso, aquest el va parar i li va demanar la documentació. - Documentació? Perdona fill, però no saps qui sóc? Sóc el rei Gaspar. - Primer de tot, senyor, no sóc el seu fill, sóc un agent de l'autoritat i faci el favor de mostrar-me la documentació.
El rei, tractà de convèncer l'agent que a ell no li feia falta. - Mira, que sóc un dels tres reis mags, que he perdut el camell, per això vaig a peu ... - Ja, així que ha perdut el camell, no? I ara cap a la plaça reial a trobar-lo no? - Tu creus que hi serà allà? - Va preguntar innocentment Gaspar.
El Mosso va treure la ràdio i digué un codi, en un moment dos cotxes més es presentaren allà fent sonar les sirenes i il·luminant de blau giravoltat la nit, reduïren el pobre rei, estenent-lo a terra i emmanillant-lo, fent cas omís dels seus plors. - Sóc el rei! No el veieu! - Sí, i jo el pare Noel, no et fot? - digué mentre reia el mosso que anava de copilot al cotxe.
Ja a la comissaria, els mossos se'l miraven rient. - Mira que te corda el paio, encara segueix dient que és un dels reis mags. - Espera que vaig a buscar la carta! - Au va, No us foteu, no veieu que és un vell borratxo?
Una mossa baixa a la carrera les escales. - No us ho creureu el que us diré! - Què? - A que no sabeu qui ha trucat? - Vols deixar-te de preguntes i explicar-ho! - Ha trucat la Chacón! - La Ministra? - Sí. - I? - Que diu que és el rei Gaspar aquest. - Au va! Que no som a vint-i-vuit.
No havien acabat de parlar que ja havia baixat el caporal. - Collons! Traieu-li les manilles ,ja! Perdoni majestat, aquest jovent que no sap distingir. - Va dir mentre el feia aixecar i li redreçava la roba. - Així lo de la Chacón és cert? - Va preguntar una altra mossa.
El caporal, sense mirar-la, li va respondre. - I el Solbes també. - Tornat cap al rei li digué. - Ja he trucat a la guàrdia urbana, el camell el tenen al dipòsit però li porten ara mateix cap aquí. Vol un cafetó? un aigua? Una cerveseta? - No, gràcies fill, sols voldria recuperar el meu camell i tornar-me a casa, cada any és més difícil això. M'estic fent vell.
La guàrdia urbana portà el camell, ajudaren a Gaspar a muntar-se en el camell i aquest s'anà carrer avall fins fondre's amb el paisatge de la ciutat. Així que ja ho sabeu, si trobeu algú al menjador vestit amb cortines, no penseu que és un pispa, sobretot si és la nit del cinc al sis de gener.
3 comentaris:
Eii!!! qué xulo el relat!! Quin tip de riure que m'he fet!! (m'hagués agradat veure la cara del rei quan va veure el triangle de la grua, jajajaja!) - i bona l'aparició de la Chacón. Moltes gràcies, m'ha agradat molt!
Bon dia de reis - espero que es portin bé amb tu :)
M'omple el saber que t'ha agradat, que tinguis un bon dia de reis.
Si senyor molt divertit!
Publica un comentari a l'entrada