dilluns, 10 de novembre de 2008

Els grups que odio.

La veritat és que sóc molt permissiu amb la música, dic amb la música, no pas amb el soroll, i em rebenten els babaus que van al cotxe amb allò que diuen música a tope i amb els vidres abaixats. Que tots ens quedem a gust quan ens tirem un pet, però això no vol dir que als altres es hi agradi ensumar-ho.

Però el meme va de grups i/o cantants que odio. Tot i que el meu criteri musical és prou ample com per que m'agradin el Beatles, el Rolling Stones i fins i tot Elvis, Algunes coses d'U2, Pink floid, Oldfield, Oasis, etc ... etc ... etc ... I he de reconèixer que n'estic enamorat d'Enya, sí tinc uns quants que no suporto:

Las Ketchup: I el seu aserejé dels collons, vaig tenir l'oportunitat d'escoltar una altra cançó del disc, i com em sospitava dir que canten com el cul és un eufemisme, i no és que tinguin pronunciació accent andalusos, no. El problema és que desafinen cosa mala i les lletres semblen fetes per un nen (o una nena) de tercer de primària.

Hombres G: Aquests són més propers a la meva època, eren dolents llavors i ho són ara, i com descobreixi el capoll que els va contractar per que cantessin al Palau de la Música més val que comenci a còrrer perquè vull posar en pràctica la cançó dels pica-pica.

Los Pecos: Dir que cantaven malament és elogiar-los, he escoltat portes desengreixades sonar millor que ells. Vaig vomitar el dia que vaig sentir que executaven, sumarialment, Mediterraneo.

Enrique y Ana: Ves per on la nena la perdonaria, a la fi els executats haurien de ser els pares, però al Enrique del Pozo, donava ganes de llençar-lo al seu cognom. Afortunadament avui per avui, fa de crític de famosos de carrera, com ell (Sóc a la tele perquè sóc famós i sóc famós perquè surto a la tele).

I en l'últim lloc vull reunir els incomentables: El Koala, Georgy Dann, La piltrafa abans anomenada Àmbar, més abans anomenada Tamara, King Africa, Tata Golosa i segur que me n'oblido d'un munt que de bon segur estaran a la SGAE i els haurem de mantenir sols perquè han editat un disc.

Em perdonareu però en comptes de dir a qui li passo us proposo que el feu si us ve de gust.

9 comentaris:

XeXu ha dit...

Home, però és que això no té mèrit! La gràcia és dir grups que tinguin seguidors, però que per alguna cosa o altra a nosaltres no ens entren, com a mi Mago de Oz, per exemple. Aquests que cites no poden agradar ni a la canalla, i si agraden a algú, mai no ho reconeixerà públicament!

Joana ha dit...

Home, Xexu, que també deuen tenir seguidors, que el Caribe Mix, no sé ja per quin número deu anar. Els que no soporto ara, són la Oreja de Van Gock, no puc. I a qui mai he pogut suportar és al Sabina, ja sé que tothom diu que és un poeta, però no puc. Suposo, que sóc molt eclèctica en tot.

Joana ha dit...

A se m'ha oblidat, amb Los Hombres G m'ho havia passat bé, van complir amb el seu paper, igual que los Inhumanos.

Ferran ha dit...

Hehe... molt gràfic l'exemple que has posat de perquè no t'agrada escoltar la música que alguns quillacos escolten en el cotxe, a tot drap.

Un d'Hombres G va ser un dels primers concerts que vaig anar, de jovenet, jiji... (no repetiria, dit sigui de passada)

Salut.

skorbuto ha dit...

Xexu: Soposo que et refereixes a la llista final, tanmateix tots els que anomeno han tingut un cert èxit mediàtic, temporal, si vols, però han ocupat plaça malgrat no s'ho mereixien, en la meva molt personal opinió.

Joana: Sols he fet una llista amb aquells dels que em va molestar la seva presència, no d'aquells que no em fan el pes. De sabina, algunes cançons m'agraden, però no pas tot, de La Oreja doncs tampoc no aniria a un concert. Respecte als Hombres G em va rebentar molt d'ells l'aire de mestres que es donaven. I ves epr on els Inhumanos m'agradaven, i m'agraden, tot i que hi ha una feina seriosa pel que fa a la música, si més no m'ho sembla, tant les lletres com l'espectacle estan pensats en clau de passar-s'ho be ells, i això m'agrada.

Ferran: Tampoc no cal avergonyir-se, a cadascu li agrada el que li agrada, afortunadament tot això no és dogma de fe.

Shalheira ha dit...

Bufff... Estic amb tu i amb els altres bloggers amb els grups que odieu, encara que, deixeu-me reportar el meu granet de sorra: la música bakala, els garruleiros (s'hi encabeixen la niña pastori, els andy y lucas, el barrio, camela i un llarg etc...),reggaeton o com caratsos s'escrigui, els triunfitos, Tokio Hotel (que no se m'oblidin que els odio a mort), Amaral (ho sento per els fans del grup, però es que no aguanto les seves lletres)...

fada ha dit...

Doncs, ja sé que no li passa a gaire gent, però jo no suporto el Serrat, sobretot cantant en castellà. En canvi, les primeres cançons en català, sí. Potser és que encara no m'havia cansat el seu estil arrossegat...

skorbuto ha dit...

Shaleira: Pel que fa als grups pseudo-flamencs que anomenes la veritat és que tinc la immensa fortuna de no haver-los escoltat, crec que és una mena d'auto switch off que tinc per alguna banda del cap, Tokio Hotel no sé ni qui són. Pel que fa a Amaral, n'he escoltat alguna, no m'agrada, però tampoc no em provoca asques.

Fada: Això passa, A mi em passa amb el Sergio Dalma, No el suportava i ara les darreres cançons els hi trobo alguna cosa, (deu ser que tots dos, el Dalma i jo, ens estem fent vells) sobretot quan canta en català.

Rafel ha dit...

Jaja, doncs ho sento però a mi la Tamara-Ambar m'encanta. En tot cas molt millor que la Tamara nyonya dels boleros!

A més la gent no es va escoltar el disc que va treure (no el single horrorós del No cambié). Hi col·laborava la crema del pop independent espanyol d'aleshores: Ibon Errazkin, Luis Miguélez, Carlos Berlanga, Nacho Canut...

Sí, canta com el cul, però a ella no la valoro pas per la veu...