divendres, 10 d’octubre del 2008

Carta oberta al Senyor Chicote

Admirable senyor Chicote.

L’Admiro de veritat, senyor Chicote, i no perquè pensi que vostè te raó al dir que vostè i els seus son els afectats per la crisi, que no la te, són els promotors de la crisi, sinó perquè un poca-vergonya com vostè ha de ser admirat. Que sí, que s’han de tenir ben grossos per parlar com vostè parla.

I com que l’admiro tant he decidit que li he de donar un cop de mà amb el tema dels pisos que no venen. Indubtablement els hi pot regalar als bancs, però coneixent com els conec en aquests altres bandarres molt em temo que si li quedaran el iot, la mansió, valorada en un 10% del que vostè voldria i la meuca privada abans que uns pisos comdemnats a la més absoluta de les buidors.

I què podem fer amb aquests pisos? Tema difícil, perquè fora de la gent que te molts cèntims i que no els necessiten, la resta o ja en tenim una hipoteca o no ens la donen. Però sempre tindrà la solució de tirar-los avall, aconseguir que els ajuntaments requalifiquin les parcel·les com zona agrícola i plantar blat de moro o algun altre cereal transgènic que es pugui convertir en combustible.

També podria reconvertir-los en hotels de luxe, però no sé jo si la gent amb possibles voldrà fer vacances a ciutats com l’Hospitalet, Santa Coloma o El Pozo del Tio Raimundo (que no conec, però segur que algú de vostès en te un edifici buit.)

De totes maneres, per les noticies que tinc, vostè i els seus són ferms defensors de la no ingerència de l’estat en el mercat i de l’auto-regulació. Em resulta xocant que ara vulgui que l’estat intervingui, que li doni cèntims per eixugar els seus deutes.

Senyor Chicote, si un dels seus fos l’únic que patís una situació així vostè no estaria demanant la intervenció de l’estat sinó que li estaria posant el peu al coll per ajudar-lo a ensorrar-se, llei de mercat.

Així doncs, senyor Chicote, sols li puc oferir una alternativa, i és posar-li el peu al coll fins que s’acabi d’ensorrar, llei de mercat, senyor Chicote, llei de mercat.

Però jo sé, senyor Chicote, que això no passarà, i no passarà perquè vostè i els seus no tenen pèrdues, senyor Chicote, vostè i les seus, com els bancs, no tenen els beneficis que voldrien, així que senyor Chicote deixi de presentar-se com un màrtir, vostè i els seus no estan fotuts.

Som nosaltres els que ens devem a un horari laboral, els que rebem una nòmina, els que cada matí aixequem persianes i obrim portes, els que dins el nostre pressupost el sinònim de benefici és no acabar el més en vermell, nosaltres som els que estem fotuts,

I el millor que podria fer l’estat amb vostè i el seus seria obligar-los per llei a omplir els pisos, i si no els omplen fer-los pagar més que no pas si els haguessin venut, que ja han guanyat vostès prou Senyor Chicote.

3 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Ahir llegia les paraules d'aquest paio i pensava que clar que el "sistema" no funciona: com ho ha de fer amb cràpules com aquest, vividors que semblen existir només per treure'n tot el que poden i donar el mínim possible.

A la merda ell i els que són com ell, cony!

Shalheira ha dit...

Huum... Doncs a mi m'agradaria saber (quan abans millor) si m'hauré de vendre un ronyó o potser els dos per tal de poder-me pagar mitja hipoteca en un barri dormitori de Santa Coloma de Gramenet.
Ja m'agradaria veure al senyor Chicote entaforat en un pis (si és que es pot considerar 'pis' un cubícul de 35m2) de la Verneda o Llefià...
P.D: Això és per pixar i no fer ni gota.

Josep B. ha dit...

Ferran: El problema és que no se li pot fer tornar tots els diners que s'ha emportat, esperem que tots haurem aprés la lliçó, perquè tots en tenim una part de culpa per seguir aquests bandarres.

Shaleira: Permet-me que et digui que els ronyons els tens a bon resguard. Ni que tinguéssiu quatre tu i la teva (hipotètica o no) parella no en podríeu. Mentre els bancs no obrin l'aixeta la font no rajarà. I primer haurem de veure al Chicote menjant-se les seves paraules, l'una darrera l'altra.