Big Brother XXV (1/2)

Tots els televisors van ser testimoni de l’escena i malgrat els esforços de les direccions de Five Five Five TV i BB Reality Makers, l’escena es repetia a tots als vídeo blocs personals, i recorria el món a traves del correu electrònic i les xarxes de notícies.

Un exèrcit d’advocats presentaven denúncies davant dels tribunals contra totes i cadascuna de les persones que penjaven el clip, denúncies que eren immediatament rebutjades gràcies a una nota interna que declarava el clip com a informació i el sobreposava a la propietat intel·lectual.

Una ordre judicial prohibia terminantment l’emissió del programa als escenaris on la policia realitzava la investigació, de res van servir les trucades al president del govern i als membres del consell judicial per part d’Aldo Marazzotti, antic prestidigitador i xouman alemany d’origen argentí i actual propietari de Five Five Five TV i BB Reality Makers.

Mentre, Merceditas, la sempiterna persentadora del Gran Germà, fa filigranes davant la cambra per portar l’interès de la gent per altres temes. Fora d’emissió s’enfurisma per que li havien trencat el seu xou. – A qui collons se li va acudir la idea? Com l’agafi li arrenco els ous a mossegades, o les tetes si és una tia.

Una de les productores, acollonida se li apropa. – Potser hauríem de provocar una altra situació, més benigna. – A sí? Quina, nena? – Tenim dues lesbianes ... – A la gent ja no li fa res l’edredoning. – Jo pensava en treure’l i que es ... – La noia envermelleix. – Va acaba. – Li diu Merceditas tota esverada esperant l’explicació. – que es follin la beata, sense edredó.

Es fa un silenci sepulcral, la noia tremola de por, la Merceditas la mira fixament i tothom mira alternativament a Merceditas i a la noia. – Com et dius nena? – Carme. – Això, senyors i senyores és una molt bona idea. Au nena, encarregat que les tortilleres es cardin la monja. I el de recursos humans? – Aquí Senyora Mercedes. – Poseu-li cent euros més aquest mes a la nena.

Mentre Merceditas se’n va al seu camerino la Carme parla amb el de recursos per l’almoina, després parla amb els de control per passar l’ordre a les dues lesbianes i a la beata, s’entesta que l’escena passi a la cuina. – Però s’ha de passar pel menjador i la policia ... – No graveu l’escena del menjador, sols la cuina.

Els de control comencen amb les queixes de les noies – Carme, que la beata diu que a ella no li van els conys, que amb dos dels nois d’acord però amb les noies no. – Que diu una de les lesbianes, que sense edredó no, que ella no sap fer-ho veure. – L’altra diu que vol un augment de sou si ha de fer això.

La Carme s’encabrita. - Els hi dieu en aquestes bagasses que si no ho fan les nominarem i al puto carrer. – Algú que es mira l’espectacle amb mig somriure a la cara. – Així on queda la realitat? – Li pregunta a la Carme. – Vostè qui és? – L’Home treu una identificació. – Mossos, homicidis. – I jo que tinc a veure? – Podríem parlar en un lloc tranquil? – Podem parlar aquí, de tranquil·litat res.

El mosso treu una agenda electrònica on pensa apuntar el que li expliquin. – Vostè és? - Carme Artigues. - Faci’m cinc cèntims de la víctima. – El Ramon? Apart de marieta la veritat és que no era gens conflictiu. – Perdoni’m però entre vostè i la seva cap, em dona la impressió que són com bastant homòfobs aquí.

La Carme se’l mira de dalt a baix. – Miri, els elements que hi ha a la casa són una trepa de meuques i bandarres que no es mereixen cap respecte. – Ja. I de l’acusat? – Aquest si que és una bona peça. El que no entenc és com va aconseguir la pistola. – Sí, és un problema això de la materialització aleatòria d’objectes. – Que diu? – No, res, pensava en veu alta.

El policia sembla moure alguna cosa a l’agenda. – Digui’m sisplau, ha rebut alguna ordre fora de lloc? – La Carme se’l mira irònica. – Acabo de donar ordres que dos lesbianes fingides es tirin una meuca que fa de beata. Em defineix “fora de lloc” sisplau?

El policia riu. – Te tota la raó, però no puc preguntar-li directament si li han ordenat que en doni una pistola a l’acusat – La cara de la Carme canvia de cop. – No, i és una ordre que no obeiria mai. – Atempta la seva moral? – Atempta el meu futur, això em convertiria en còmplice, que el meu nuvi és advocat i m’ho ha explicat tot.

- Vol dir que no l’importa que hagin matat aquest noi? – M’ha d’importar? Miri, això és un negoci. No li desitjo la mort a ningú, però el món no ha perdut res amb la mort d’aquest paio.

El policia, sense immutar-se li torna a preguntar. – Està el seu nuvi, l’advocat, al corrent de tot això? – Què vol dir? No, sols parlem de la feina alguna vegada però entendrà que hagi parlat amb ell quan vostès estan remenant tot. – Ja. Vol dir que ha tirat tota la maria pel vàter. – La noia es posa vermella. – Jo no he dit això. – No pateixi, no m’interessa el que es vulgui fumar. Si no l’importa parlaré amb els de control. – Pujant les escales.

El policia puja les escales fins una sala tancada, allà quatre persones, amb auriculars miren un munt de monitors. – Bon dia, Mossos, homicidis. – Bon dia, Casa de barrets, control. – El policia amaga una rialla. – Qui va ser el que va veure l’assassinat? – Jo mateix. – No sembla gaire afectat. – Veurà jo, com vostè miro la tele, la diferència és que vostè la veu en un monitor i jo en deu.

El policia, pren nota del que li diu l’home. – Em podria descriure els fets? – Cal? Sols s’ha de baixar el clip d’internet, serà més exacte que jo. – Dóna-li un còpia, home! – Si, tens raó. Miri. - Li fa un senyal al policia per que s’apropi, obre un calaix i en treu una unitat de memòria.

- Aquí te els arxius de les cambres tres i quatre, que són les que cobreixen el menjador. Es pot posar a un ordinador. En aquesta altra es veu el passadís per on va sortir després cap al pati, en aquest altre ...

El policia l’atura. – Ja en tenim tot això, volia la seva explicació. Digui’m que feia quan va passar tot. – Ja, veurà, jo estava mirant l’habitació de les noies al monitor 2, al 3 tenia el pati on la cabra s’estava menjant unes calces ... – Disculpi’m de nou. Als clips no es veu d’on treu la pistola. Va veure res que pogués ser el moment que l’aconsegueix?

L’home es queda pensant una estona. – No, que va, va sortir de la sala fosca i se’n va anar directe al menjador. – La sala fosca? – Li explico, quan han de rebre material, atrezzo o indicacions per la gravació van a la sal fosca, és una porta que mai no surt en pantalla. – Entenc. Vostè ha esta mai en aquesta sala? – Jo no he vist cap dels actors, perdó, concursants en persona, mai. Cap de nosaltres no te més contacte amb ells que per àudio.

El policia tanca l’agenda. – Li agraeixo, vaig a parlar amb la seva cap. – La senyora Mercedes? Que tingui sort. – El policia se’n va cap al camerino de la Merceditas. Pel camí veu un dels suposats concursants parlant amb un tècnic, dissimuladament escolta la conversa. - Collons amb el Gumer! Sort que jo no en tenia cap problema amb ell. - Però tenia cap problema amb el Ramon? - Que jo sabés cap. Ja t'has assabentat com el volen tapar? - Algú deia que amb un clau a pel. - Sí, però de les tortilleres i la monja. - Però si no ho són! - Doncs hauran de menjar conill, ves per on.

El policia s'apropa al parell mentre treu la identificació. - Bon dia, Mossos, homicidis. Vostè és un dels concursants? - Collons! Escolti'm, jo, es que no hauria d'estar aquí, sap? - No m'ha respost. - Sí, ho sóc, però ... - Sols seran un parell de preguntes. - No en vaig veure res. - Això ja ho sé. Van discutir o es van barallar la víctima i l'agressor? - Mai, fins i tot es podia dir que hi havia bon rotllo. - Em pot parlar de la sala fosca? - Què vol saber? - On és, que fan ...

El concursant li fa un senyal per que el segueixi, obre una porta i entren a una sala de reunions, al fons hi ha una altra porta. - La porta del fons dona a “la casa”, directament, sense passadissos ni escales. Això és la sala fosca, quan ens fan entrar aquí és per dir-nos el que hem de fer, de qui ens hem d'enamorar, amb qui ens hem de discutir. - Però això no és un reality? - Això ... això és un frau, home! La sort és que no es cap delicte.

El policia plega l'agenda. - Te raó, no és cap delicte, pel moment. Agraït per la seva col·laboració. Potser hauria d'aprofitar i anar al lloc on hauria d'estar. - Sí, gràcies. - El policia surt de la sala fosca i s'encamina cap al camerino de la Merceditas.