S'acaben les vacances, per primera vegada d'un mes sencer de durada, trenta llargs dies que procuraré no tornar a tenir. Per què? Perquè són massa dies, perquè fas més feina que quan treballes, perquè fas feina que, per no gastar més del que és pot, hauria de fer un entès.
Torna el anar cada dia a la feina i acomplir amb un horari que ens lliura de la constant del “podríem aprofitar per fer ...” i no es tracta d'anar a fer alguna cosa d'esbarjo sinó de manteniment o reformes.
Ens convertim en paletes, electricistes i manyans sense mestria, destralers per definició, porucs de fer malament el que sabem que farem malament, no per voluntat sinó perquè no hi donem més.
Potser al meu pare li era més fàcil, un cable elèctric de dos fils s'estenia per la paret agafat per uns claus i acabava en una bombeta, les aixetes anaven separades, una per l'aigua freda, altra per l'aigua calenta, i tenien una roda per obrir i tancar que era fàcil d'obrir per substituir.
Ara són totes “monomando” per obrir-les i arreglar-les s'ha de fer no sé quina carrera, el més fàcil és comprar una de nova i pregar als Déus perquè la separació entre les boques dels tubs estiguin a mides estàndard. Els cables s'han d'encastar a la paret dins d'un tub coarrugat, hi han tres fils, i al final hi poses de tot, bombetes també.
Malgrat tot ens hi posem, fem aquella instal·lació que hauria hagut de fer el constructor però que, com no hi ha una llei que l'obligui no ho ha fet. Però a veure com podia imaginar-se un constructor fa set anys que les connexions de telèfon són imprescindibles a totes les habitacions excepte al menjador i a la cuina.
Com podia pensar que uns banys sense finestra i sols uns ineficients tubs de respiració necessitarien uns extractors per treure les males olors i el vapor quan et dutxes.
Però tornarem al tema de les vacances. Hi ha un dit que diu que o fas vacances o amb nens, no és cap mentida, el dia que dormiries fins les tantes els nens t'aixequen a les set del matí, el dia que t'aixeques d'hora per fer una excursió no els treus del llit ni amb palanca, i el dia que t'aixeques d'hora per fer coses, qualsevol es desperten i no et deixen fer res.
També passa a l'hora de la becaina i a la nit, desesperes perquè vagin a dormir i no hi ha manera, això sí si te'ls portes a donar una volta perquè vols mirar alguna cosa amb molta il·lusió tornaràs amb la criatura dormida als braços, però no patiu es despertarà a l'hora d'anar a dormir.
Llavors que fer? Està clar, les vacances fraccionades, dues setmanetes a l'estiu per anar a algun lloc de viatge, sense pretensions, i de tornada una setmana per fer l'imprescindible, la resat contracteu / contractem un professional.
Amb la resta millor repartir-ho, una setmana al setembre per estar amb els fills fins que comencen les classes (una setmana un, una setmana l'altre) i l'altra per gaudir de nadal o de setmana santa.
L'he de reconèixer, faig més feina i millor quan treballo, escric més, llegeixo més, estudio i gaudeixo de la vida. No sabeu quines ganes que tinc que arribi dilluns per anar a treballar.
Torna el anar cada dia a la feina i acomplir amb un horari que ens lliura de la constant del “podríem aprofitar per fer ...” i no es tracta d'anar a fer alguna cosa d'esbarjo sinó de manteniment o reformes.
Ens convertim en paletes, electricistes i manyans sense mestria, destralers per definició, porucs de fer malament el que sabem que farem malament, no per voluntat sinó perquè no hi donem més.
Potser al meu pare li era més fàcil, un cable elèctric de dos fils s'estenia per la paret agafat per uns claus i acabava en una bombeta, les aixetes anaven separades, una per l'aigua freda, altra per l'aigua calenta, i tenien una roda per obrir i tancar que era fàcil d'obrir per substituir.
Ara són totes “monomando” per obrir-les i arreglar-les s'ha de fer no sé quina carrera, el més fàcil és comprar una de nova i pregar als Déus perquè la separació entre les boques dels tubs estiguin a mides estàndard. Els cables s'han d'encastar a la paret dins d'un tub coarrugat, hi han tres fils, i al final hi poses de tot, bombetes també.
Malgrat tot ens hi posem, fem aquella instal·lació que hauria hagut de fer el constructor però que, com no hi ha una llei que l'obligui no ho ha fet. Però a veure com podia imaginar-se un constructor fa set anys que les connexions de telèfon són imprescindibles a totes les habitacions excepte al menjador i a la cuina.
Com podia pensar que uns banys sense finestra i sols uns ineficients tubs de respiració necessitarien uns extractors per treure les males olors i el vapor quan et dutxes.
Però tornarem al tema de les vacances. Hi ha un dit que diu que o fas vacances o amb nens, no és cap mentida, el dia que dormiries fins les tantes els nens t'aixequen a les set del matí, el dia que t'aixeques d'hora per fer una excursió no els treus del llit ni amb palanca, i el dia que t'aixeques d'hora per fer coses, qualsevol es desperten i no et deixen fer res.
També passa a l'hora de la becaina i a la nit, desesperes perquè vagin a dormir i no hi ha manera, això sí si te'ls portes a donar una volta perquè vols mirar alguna cosa amb molta il·lusió tornaràs amb la criatura dormida als braços, però no patiu es despertarà a l'hora d'anar a dormir.
Llavors que fer? Està clar, les vacances fraccionades, dues setmanetes a l'estiu per anar a algun lloc de viatge, sense pretensions, i de tornada una setmana per fer l'imprescindible, la resat contracteu / contractem un professional.
Amb la resta millor repartir-ho, una setmana al setembre per estar amb els fills fins que comencen les classes (una setmana un, una setmana l'altre) i l'altra per gaudir de nadal o de setmana santa.
L'he de reconèixer, faig més feina i millor quan treballo, escric més, llegeixo més, estudio i gaudeixo de la vida. No sabeu quines ganes que tinc que arribi dilluns per anar a treballar.
9 comentaris:
Noi, explicat així fa venir moltes, moltíssimes ganes d'anar a la feina. Quin estrès, les vacances que descrius! Que vagi bé dilluns, doncs :)
Això ho he sentit explicar molt, skorbuto. Bona tornada doncs a la vida laboral! :-)
Home! Jo això de l'extractor al bany t'ho hagués sabut dir (sóc arquitecta), jejejeje
Bé doncs, amb ganes de tornar a treballar! :)
Ei, doncs jo si que m'apuntaria a un meset de vacances, però és clar, jo no tinc canalla, i tot i que a casa hi ha molt per arreglar, tampoc no ho faria jo.
Finestreta: I jo, el que no ho volia saber va ser el constructor.
Xexu: Quan tinguis canalla m'ho expliques. :)
A tots Gràcies pels bons desitjos.
mmm... És que quan tens un ritme i unes obligacions, afegir-hi un parell més de tasques, sembla que ajuda i és més fàcil, perquè ja estàs en marxa i embalat fent coses, oi?
Prò jo un mes de vacances, amb o sense criatures, no sé si seria capaç de fer-lo, si no és que me'l passo tot sencer viatjant!
Núr: Fins i tot viatjant pots acabar amb un esgotament total, i amb criatures ja et dic que acabes dels nervis.
Jo no tenia pas ganes de tornar a la feina, però ja veig que com tu en sou uns quants, potser això de no tenir criatures ni dependre de ningú fa que no vulgui tornar a la feina.
Joana: Tot compta, però ja t'asseguro que no tenir criatures ajuda a gaudir de les vacances.
Publica un comentari a l'entrada