A la meva pre adolescència va començar l’imperi de les marques. Jo en aquell temps no era conscient, els meus companys tampoc, que començàvem a valorar els objectes més per la marca de fàbrica que no pas pel seu valor real.
S’ha de reconèixer, però, que alguns productes s’ho valien per ells mateixos, i era molt difícil per a un nen de dotze anys valorar aquests aspectes.
Recordo que els meus companys frisaven per tenir unes vambes Adides, sí, vambes, ja sé que és una altra marca i que s’hauria de dir sabatilles esportives, però per a mi eren vambes, així com el calçat dur i barat eren les enyorades xiruques.
Com deia, la marca estrella era Adidas, hi havia diferents models, gran novetat, que permetien que no tothom portes les mateixes vambes. Hi havia el meu amic, “pijito”, bon jan, a qui els seus pares li compraven allò que demanava. He de dir que també s’ho guanyava estudiant de valent, i ell portava sempre el model més innovador adquirit, com no, a Andorra.
Jo era un cas apart, em mirava aquelles sabatilles, me les remirava i no els hi veia la gràcia, de fet mai m’ha fet gràcia ni la roba ni les sabates ni les joies. A més, tenien un problema, te les havies de cordar i descordar per posar-te-les i treure-te-les, i això em feia molta mandra.
Jo portava unes vambes de tela, usualment blaves, que tenien la virtut, a més de ser barates, que sols me les havia de cordar una vegada, el dia que les estrenava, des d’aquell dia fins el dia en que la mare les llençava a les escombraries dient que estaven podrides me les treia i me les posava sense tocar-hi el cordills.
A mida que creixíem, la meva poca dèria per les Adidas es feia més evident, fins que un dia, quan algú ensenyava les seves Adidas nosequè noves, no se’m va acudir una altra cosa que dir que jo en portava unes Adidas Tórtola, Tórtola era la marca d’aquelles sabatilles,
I així, fins que vaig acabar el batxillerat, jo portava Adidas Tórtola, blaves, de tela, eternament cordades. Fa anys que Adidas ja no és la marca estrella, malgrat ser encara una marca important, No sé si existeixen encara les Tórtola, sé que les xiruques ja no les fan, però encara em miro les sabateries com aquelles botigues on trenco records de velocitat comprant, el darrer cinc minuts per uns mocasins, unes bambes i unes sabatilles d’estar per casa, la propera vull posar-me en els tres minuts.
S’ha de reconèixer, però, que alguns productes s’ho valien per ells mateixos, i era molt difícil per a un nen de dotze anys valorar aquests aspectes.
Recordo que els meus companys frisaven per tenir unes vambes Adides, sí, vambes, ja sé que és una altra marca i que s’hauria de dir sabatilles esportives, però per a mi eren vambes, així com el calçat dur i barat eren les enyorades xiruques.
Com deia, la marca estrella era Adidas, hi havia diferents models, gran novetat, que permetien que no tothom portes les mateixes vambes. Hi havia el meu amic, “pijito”, bon jan, a qui els seus pares li compraven allò que demanava. He de dir que també s’ho guanyava estudiant de valent, i ell portava sempre el model més innovador adquirit, com no, a Andorra.
Jo era un cas apart, em mirava aquelles sabatilles, me les remirava i no els hi veia la gràcia, de fet mai m’ha fet gràcia ni la roba ni les sabates ni les joies. A més, tenien un problema, te les havies de cordar i descordar per posar-te-les i treure-te-les, i això em feia molta mandra.
Jo portava unes vambes de tela, usualment blaves, que tenien la virtut, a més de ser barates, que sols me les havia de cordar una vegada, el dia que les estrenava, des d’aquell dia fins el dia en que la mare les llençava a les escombraries dient que estaven podrides me les treia i me les posava sense tocar-hi el cordills.
A mida que creixíem, la meva poca dèria per les Adidas es feia més evident, fins que un dia, quan algú ensenyava les seves Adidas nosequè noves, no se’m va acudir una altra cosa que dir que jo en portava unes Adidas Tórtola, Tórtola era la marca d’aquelles sabatilles,
I així, fins que vaig acabar el batxillerat, jo portava Adidas Tórtola, blaves, de tela, eternament cordades. Fa anys que Adidas ja no és la marca estrella, malgrat ser encara una marca important, No sé si existeixen encara les Tórtola, sé que les xiruques ja no les fan, però encara em miro les sabateries com aquelles botigues on trenco records de velocitat comprant, el darrer cinc minuts per uns mocasins, unes bambes i unes sabatilles d’estar per casa, la propera vull posar-me en els tres minuts.
11 comentaris:
Jo la unica marca que em feia delir eren uns Lois.
Ara dir Adidas és com sinònim de dir R. Madrid, així que de menut ja demostraves ser un paio amb criteri.
Striper: Jo em delia per una camisa a quadres d'aquelles gruixudes que mai vaig saber explicar-li a la mare com eren.
Xexu: Si fos avui parlaria d'unes Reebok (S'escriu així) segurament.
buff... jo diria que quan era petita les més esteses eren les victòria, també de tela i que crec que encara es mantenen. evidentment, també vaig patir el trist i patètic tema de les marques, més desenvolupat, millorat, ramificat i estès, prò tan trist i patètic com sempre, vaja!
les tortolas van canviar de nom, fa uns quants anys en vaig comprar i es deien Happy Luck
Adidas son las que tengo ahora para correr, me gustaban mucho las Nike, pero ahora está la cosa que ni una ni otra.
Jo les Adidas que recordo eren unes de color blanc amb 3 ratlles negres a cada costat. Eren les que tots/es voliem. Les victoria encara hi han (cada estiu és un clàssic per la canalla) i pel que sé les Xiruques (de tela marró) s'han reconvertit en trekkineres de tots colors i amb goretex. Salut!
Genial!! Nosaltres dèiem que portàvem vambes dumpa, que volia dir "d'un pàgès", per distingir-nos de la febre pija de les marques. Per cert, ara la paraula vamba ja surt al diccionari normatiu, però escrita així amb v (adaptació de la primera marca de calçat esportiu wamba que fabricava Pirelli). Quins temps... Un petó.
Núr: I cada vegada và a més, ara s'ha d'ensenyar la goma dels calçotets/calces per que es vegi la marca. ;)
Jordi: Jo les hi vaig perdre la pista en acabar a l'institut, vaig començar a portar mocasins.
Luz de gas: Yo las uso de la marca not'hifixis (traducido: notefijes), sigo en mi línea, si quieren que lleve propaganda encima que paguen.
Plugim: Sí, però ja no són les xiruques d'aquell temps.
Fada: Gràcies per la correcció, l'aplicaré al text. M'ha agradat això del Dumpa.
Jo no sabia ni que existien les marques, era tant infantil i feliç que anava amb el que m'agradava fins que un dia vaig descobrir que hi havia marques i persones que pagaven un bon grapat de pessetes per ells.
Publica un comentari a l'entrada