Carta de l'Ada

Estimada Lídia:

Primer de tot volia disculpar-me per el comiat tan dur que et vaig fer passar. He estat pensant d’ençà que he arribat aquí i he aclarit les meves idees. Sé que necessito estar lluny una temporada, que se’m passi aquest enamorament, també sé que no vull perdre la meva amiga, no vull tirar per terra la nostra amistat.

M’agradaria saber que no estàs enfadada amb mi i que quan torni podrem parlar i riure com ho fèiem abans. Potser fins i tot per fer alguna festa com la que vam fer amb el Joan, la veritat és que m’ho vaig passar molt bé, encara que desprès m’entrés la beneiteria amb tu.

Des que vaig arribar m’estic a la fonda del poble, aquí els hi diuen Gasthaus, la mestressa és una dona d’entre trenta i quaranta anys, molt maca, però com totes les alemanyes, enorme, alta i corpulenta, amb una bona pitrera i uns malucs, alguna vegada l’he vista fregant, saps? Aquí no fan servir el pal de fregar, freguen de genolls a terra!

Doncs, el que et deia, estava fregant i se li veien les cames fins al límit. Uf! M’hauria llençat a aquell entrecuix! El seu marit és molt educat, m’ha sobtat que ni tan sols em miri; no sé però tinc la sensació que alguna cosa no quadra.

I la feina no està malament, estic a una petita empresa que s’ha instal·lat a Köln, que és la ciutat del costat de Rommerskirchen, i es dedica a fer traduccions en el meu cas del castellà a l’anglès i de l’anglès al castellà. El que no acabo d’entendre és que fa aquesta empresa a alemanya.

M’he apuntat a un curs d’alemany per estrangers un parell de tardes a la setmana encara que pel moment ja se dir una paraula “Arsch”, és l’únic que se li entén a la directora de la feina, quan remuga. (Vol dir cul).

Pel moment res més, espero que estigueu bé i que ens veiem aviat.

Un petó.