dijous, 16 de desembre de 2010

Una figura estranya




La nau es posa suaument sobre la superfície aixecant una lleu polseguera. La porta s'obre i l'astronauta surt amb cura. Amb el peu pica al terra assegurant-se que és acceptablement sòlid. - S'enfonsa una mica, però sembla sòlid. - Comenta al seu company, després acaba de sortir, posant-se dempeus i mirant al seu entorn.

Llegeix el monitor de l'ordinador. - Se suposa que podríem respirar aquí. - Espera, no et treguis l'escafandra si no estic jo al costat. - Doncs espavila, si podem estalviar aire aquí en tindrem més per la tornada. - Mentre espera el seu company agafa una mostra del terra i el posa dins un calaix de l'ordinador.

L'altre astronauta surt de la nau, mira recelós al terra i finalment es decideix a posar-hi peu. - Quin material és aquest? - Un silici i dos oxigen, segons l'anàlisi, també hi ha rastres de clor i sodi associats. - El segon astronauta arriba al costat del seu company. - Quan vulguis.

El primer astronauta seu a terra mentre el seu company es situa al darrera i agafa l'escafandra amb les mans, el primer manipula el coll de l'escafandra i s'escolta un xiulet, el segon aixeca l'escafandra fins deixar al descobert el cap del seu company. Aquest fa una inspiració profunda i roman en silenci.

El segon astronauta espera una reacció. - Què? Parla! - Perfecte! - Diu el primer astronauta mentre s'aixeca, camina una mica, corre cap al seu company i fa un salt. - No em canso més que en qualsevol planeta d'atracció deu. Au, ja et pots treure la teva. - Li diu mentre li treu l'escafandra de les mans i la desa dins la nau.

El segon astronauta segueix l'exemple del seu company. Sona una veu - Aquí unitat orbital. com va? - El segon astronauta respon. - Tot correcte, podem respirar sense problemes. - Quin aspecte té? - Hi ha algun tipus de vegetació, escassa, i restes d'edificacions, la majoria ensorrades. - No sabeu com us envejo. - Et portarem records. - Li respon amb sorna.

Els dos astronautes caminen cap a una figura prou estranya, descobreixen que es sobre una mena de cilindre gris, el primer astronauta escaneja el cilindre. - Aquí hi ha de tot! És una mena de conglomerat, el component principal és semblant al terra on és la nau. - El devien fer directament. Què deu ser això?

Els dos astronautes miren la figura. - Jo diria que és alguna mena de plànol. - Vols dir? - Sí, però no pas geogràfic. Veus aquest arc? - Sí. - Jo diria que si busquéssim en trobaríem un pont o un túnel a prop d'aquí. - I això? - Això està clar, les muntanyes.

Mentre afirma assenyala les muntanyes que es divisen cap a l'oest. - I això blau representa un riu i un llac o un mar. - Llavors potser no és un plànol sinó un jeroglífic, això deu ser el nom de la zona. Així s'entendria la posició vertical.

Els dos astronautes comencen a capturar imatges i dades amb els seus aparells, quan ja consideren que han agafat suficient informació tornen cap a la nau. - Com penses que va desaparèixer aquesta gent? - No ho sé però la teoria més acceptada és que es van autodestruir en una guerra, d'altres parlen de superpoblació i fins i tot hi ha algú que diu que aquest és el primer planeta on vam viure. Sí, clar i vam deixar un magnífic planeta per anar voltar per la galàxia!

Tots dos es posen les escafandres i entren a la nau, tanquen la porta, s'encén el motor de camp magnètic i la nau s'eleva suaument travessant l'atmosfera per torbar-se amb la unitat orbital. Després tornaran a la seva nau-estat dins la gran flota on un exèrcit de científics esperen per decidir sobre la colonització del planeta.

9 comentaris:

zel ha dit...

Osti, males vibracions,no? Vaja, un xic d'angúnia... Tens una imaginació desbordant!

McAbeu ha dit...

Si al planeta ja no hi queda ningú, faran ben fet de colonitzar-lo. Sempre hi estaran més amples que a la seva nau-estat, no?
Al principi aniran una mica perduts, sobretot si fan servir "l'art modern" com a plànol, però a la llarga s'hi trobaran bé. :-D

M'ha agradat el relat. molt imaginatiu.

Rita ha dit...

Coincideixo amb la zel, quina imaginació! I una mica de iuiu també... :P

montse ha dit...

Molt imaginatiu i misteriós..
Felicitats.

Elfreelang ha dit...

Molt original! el més original que he llegit fins ara ...bon relat!

Ferran ha dit...

Molt imaginatiu i ben resolt, bon relat!

Josep B. ha dit...

Gràcies a tots i benvinguts els que passeu per primera vegada.

La veritat és que no estava pas segur de com quedaria, estic enmig d'un merder entre PACs i pràctiques de la UOC i no volia que se'm passés una altra convocatòria, però al final me n'he sortit (més o menys)

Grocdefoc ha dit...

Hola, Josep,
Veig que continues amb la teva imaginació derbordant! Per molts anys. Aprofito per desitjar-te unes Bones Festes i espero que l'any que ve ens puguem regalar nous relats i aventures.
M.Pilar Martínez

Josep B. ha dit...

Hola Pilar.

També t'ho desitjo, ens llegim