dilluns, 1 de març de 2010

Un cadàver a les vuit

Inspirat en:
(Primera part: La conferenciant)
(Segona part:
La conferenciant a la ciutat de l'amor)
(Tercera part:
Praga i Kafka)
(Quarta part: Ànima bessona) 
(Cinquena partNadal a Roma)


Crec que m'he pres el meu Cinquè gin tònic quan sona el mòbil. - Inspector Galtieri. - Giancarlo? - Jo mateix ... crec. - Sóc en Filipo. - Sí, ja t'he reconegut, no estic tan borratxo com per no reconèixer-te. - Escolta que has de venir, tenim un assassinat doble! - Merda! - Com què merda? Dos cadàvers ja de bon matí! - Ja, mira m'he d'aclarir les idees primer, ves passant tu. - T'envio l'adreça al mòbil. - D'acord.

Desprès de penjar li demano a la dona grassa de la barra que em posi un expresso, no crec que em tregui la sensació d'estar flotant entre dos noms que tinc en aquests moments. El Filipo és collonut, li encanta veure cossos, jo ... que voleu que us digui ... preferiria esmorzar quelcom diferent de dos morts, de fet preferiria anar a dormir la mona.

Li demano a la cambrera que em posi una ampolla amb cafè, molt cafè, m'ho prendré pel camí. No m'havia fixat lo grassa que està aquesta dona, un sol dels seus pits serien suficients per asfixiar qualsevol, i el cul, juraria que té un cul d'un metre d'amplada, deu necessitar dues cadires per seure.

Surto del bar i enfilo cap a l'escenari del crim, miro de beure'm tot el cafè abans d'arribar-hi, L'hotel, a la via Firenze és un d'aquells de quatre estrelles on s'estan els turistes que voldrien ser als de cinc estrelles però no s'ho poden permetre, l'habitació, la típica habitació doble amb moble bar, televisió i caixa forta, era prou diferent de la meva habitació a la pensió, habitació que comparteixo amb una família de paneroles rosses aficionades, com jo, al gin tònic.

Els cossos són estesos a terra, a tocar de la finestra, ella, morena, mitja melena, ulls negres, un bon pitram, te lligada al coll una corda, les marques indiquen què es tracta de l'arma homicida, ell, cabell curt, lleugerament canós i entrades poc pronunciades, s'ha estalviat el tràngol de veure's convertit en una bola de billar, el tall horitzontal just per sota de les costelles ha deixar de manar sang fa poc, ho sé perquè les restes vermelles encara no són eixutes.

Un ganivet a la mà d'ella d'uns deu centímetres de llargada, tacat de sang és sense dubte l'arma homicida, les mans d'ell encara tenen algunes marques de les cordes. Veig el Filipo, el crido. - Hola Giancarlo, què? Gaudint de l'espectacle? - No, això t'ho deixo per a tu, jo preferiria fotre-li un clau a la forense. - Pot posar-s'hi fulles, inspector. - La borratxera se m'ha passat de cop, és la veu de la forense.

Em giro i la veig, la molt puta, marcant tetes al jersei, amb un pantaló ajustat que li dibuixa perfectament la figa, i tanmateix no traga. Creia que era lesbiana, però s'està tirant l'Stefano ... - Disculpi senyora ... jo ... - Ja el conec a vostè, inspector. Què tenim? - Dos cossos, un home i una dona, ella estrangulada, ell esbudellat. - I? - Crec que està clar, ell la va escanyar a ella i ella li va obrir la panxa.

En Filipo ha parlat amb el responsable de l'hotel. - M'ha donat les dades de tots dos, l'habitació és a nom d'ella però ningú no recorda haver fet la recepció, a ell sí, sembla que és un escriptor famós. - Doncs, ja no escriurà res més. Bé aquí la feina és seva, senyora, i del jutge, quan arribi, jo me'n torno als meus assumptes. - Ja, te reunió amb Johny Walker. - No, de fet m'espera el senyor Hendrick. - Sap? Seria un magnífic policia si deixés el mam. - Ja sóc un bon policia, de fet l'alcohol em fa ser un bon policia, d'altra manera ja m'hauria fet passar una bala d'orella a orella. Apa, Filipo, fes tu l'informe.

Els deixo, la forense posa cara d'estar emprenyada, ja que no puc cardar amb ella si més no la foto. Camino sense esma cap al primer bar que trobo obert, el cambrer sembla més borratxo que jo, li demano el meu gin tònic reglamentari

Mentre el bec penso en la parella, tracto d'imaginar-me l'escena ella mirant per la finestra, ell s'apropa acaronant-li els braços, a poc a poc puja fins les espatlles, li fa un petó al coll mentre li xiuxiueja que la estima, en un moviment sobtat li volta el coll amb la corda i estreny, ella es sorpren però en comptes de tirar les mans a la corda com seria d'esperar el que fa és girar-se fent un tall al cos d'ell mentre li apropa els llavis per fer-se un darrer petó. L'amor, l'amor! quant  de bo dóna l'amor! - Cambrer, aquest got està buit.





3 comentaris:

coses2 ha dit...

Jo li posaria de títol "Homicidi doble"... els meus títols no són gaire originals.
M'ha agradat el relat. És un bon final :))

Elvira FR ha dit...

Bufa quin final ben continuat ...vull dir que és un final trenat i ben plausible amb els relats anteriors de coses2....Bon relat!

Josep B. ha dit...

Coses2: Se m'havia passat per alt posar-hi, com pots veure ja en tenia.


Elvira FR: Gràcies.