El cap es troba amb el segon, junts caminen sense vibrar fins a una sala buida, el cap tanca la porta darrera d'ell. - Ara ja som sols. - Sí, senyor. - Em sembla que podem deixar el protocol per una estona. Sóc el guardià principal Insaur, sóc el que va clavar la seva fulla al cos del gran líder del garants.
El segon escolta en silenci. - Crec que vostè és també un guardià, si és així, i d'acord als pactes finals, li exigeixo que s'identifiqui. - Crec que s'equivoca, i ho sento, Insaur, jo no sóc un guardià principal, sóc, era un membre del servei secret del govern. Vaig estar infiltrat entre els garants molt de temps, controlant i informant sobre l'exèrcit de guardians.
El cap es mostra sorprès. - Què sap de nosaltres? - Moltes coses, durant el seu captiveri a l'illa del fred el gran líder va ser femella a la primera posta, l'única femella. Aquest fet es va convertir en un senyal per als garants. Tots els ous que van prosperar es van convertir en els membres de l'ordre dels guardians principals, l'exèrcit que conquistaria Shan, per a glòria de Unr.
- Per què ens van extirpar els organs genitals? - Això va ser una interpretació d'un dels versicles que havia escrit temps abans el líder. “De tots els guerrers de Unr sols un sobreviurà però els seus fills no veuran la llum.” - Així sóc fill d'aquell tarat? - Em sembla que sí. - I li dec el no poder procrear. - També.
- Si encara em quedava cap dubte de la justícia dels meus actes avui s'ha esvaït per sempre. Quin paper tenia vostè allà? - Oficialment sols observava, ara bé, ningú no em va ordenar no tancar les portes. - Així va ser que vam poder arribar al líder. - Vagi a saber. - M'està sorprenent ... - Si pregunta pel meu nom, ho sento, s'haurà de conformar amb l'actual, Lirnur, he tingut tants noms que ja no recordo el primer.
- Així tenim un problema, a la nau hi ha un altre guardià i no l'he localitzat. - Entenc que no es puguin reconèixer, aquell vestit els tapava d'amunt a avall. Però com sap que hi ha un altre? - el cap li mostra un dels tentacles. - Veu aquest bony? - Sí. - Un sensor, indica la presència d'un guardià a poca distància, és per això que no ho entenc, sempre que estem junts el sensor es posa en marxa. - Ara també. - Sí. - Crec que sé que passa.
El segon treu un estabornidor i es dirigeix a la porta, obre poc a poc. Se sent com algú s’esmuny pels passadissos. – S’ha parat. – Crec que sé de qui es tracta, l’eliminaré. – Pot detenir-ho però no l’elimini. – Seria preferible. – Ho sento, em lliga un pacte. – Vostè mana. – Gràcies. Tinc una reunió amb el meu informador, ens reunirem els tres. – Quan? – L’avisaré. Procuri que no estigui la seva ombra. – Així ho faré.
Cap i segon surten de la sala i tornen al pont el segon parla apart amb el cap de seguretat, el cap parla amb el pilot. – Quant queda fins al proper planeta? – En tres jornades podrem enviar sondes, ara, jo no em faria gaires il·lusions, està massa a prop de l’estrella. – En el moment que confirmem dades adverses canvií el rumb cap al proper sistema. – A velocitat màxima no arribarem fins d’aquí a déu cicles. – Massa temps. – Pensa el cap. – En poques fases estarem enmig d’un batibull que no ens en sortirem.
El cap es retira al seu habitacle, encén el terminal i revisa els missatges, hi ha un del líder dels garants, - L’obre i a mida que el llegeix se li encongeix el cor. – Estimat i temut guardià principal, us prego vingueu en el meu socors. Un dels fidels ha posat en dubte que jo tracti amb un guardià i ha assegurat que ell si en tracta i reclama que us presentem. Com bé sabeu si en tres jornades no us presento la meva mort serà un fet.
El cap crida al segon al seu habitacle. – Digui. – Em temo que ja tenim una data, tres jornades, miri d’aïllar la zona on els garants fan les seves reunions, que els vigilants deixin passar qualsevol que s’identifiqui com a garant. – Què ha de passar? – Han reclamat al líder que presenti al guardià principal amb qui parla. – I vostè anirà a eliminar-ho? – Sóc jo.
El segon es mostra sorprès. – No pateixi, no l’he enganyat, després dels primers aldarulls vaig pensar que una manera de controlar-los era tenir el líder local dominat. Al no tenir ningú a sobre podia fer i desfer, havent-hi un guardià qualsevol acció havia de ser informada prèviament. – Entenc, un doble joc. Bé, sospito que hi haurà morts. – Sospita bé, l’altre guardià apareixerà també.
El cap tecleja alguna cosa al terminal. – Acabo d’enviar la confirmació al líder. També l’hi he enviat un senyal al meu informador, ens reunirem aquí en un fase. – Així doncs tornaré al pont si no l’importa. – Faci, però pensi una possible estratègia, ja que és el dia vull que sigui el punt i final. – Això m’ha sonat molt dur. – Ho és. – Fins després cap.
Un senyal al terminal portàtil indica al segon que ha d’anar amb el cap, quan entra a l’habitacle un sinar, que recorda vagament, l’acompanya. – Segon, li presento a Rouah, és un sinar del continent est, un especialista en passar desapercebut. – Crec que ens hem vist en alguna ocasió. – El sinar li respon amablement. – Potser, he coincidit amb algunes missions del servei secret, algunes vegades del mateix bàndol, d’altres en bàndols contraris. – Ara! Vostè és el més esmunyedís dels lladres industrials que és coneix! – Ho era. Ara, les empreses que em pagaven ja no existeixen.
El cap, sorprès per les paraules del segon, pregunta. – espero que això no sigui un problema. – Cap ni un, senyor, mai no el vam poder enxampar però mai no ens va causar cap baixa. – Crec que s’equivoca, va haver-hi un cas. – Indústries del Sud. Sí, el recordo, vam haver d’elegir, o el deixàvem anar i ens feia la feina bruta o el capturàvem i un traïdor els seguia passant informació.
El sinar es sorprèn. – Què vol dir? – Que l’estàvem veient i que vostè no era el nostre objectiu, era ell. S’havia venut a Indústries del Sud, els hi passava tota la informació que arribava a les seves mans. – I perquè no el capturaven? – Política de departament. – Doncs, aprofitant que tots som vells coneguts què els hi sembla si anem per feina? – Intervé el cap.
L’informador explica la situació, s’ha presentat l’altre guardià tot i que no l’ha pogut identificar perquè anava amb l’uniforme. – Això no serà problema. Ja l’hem identificat, és un dels membres del servei de neteja. – El càrrec ideal, sempre estava a prop i mai no l’identificava. Qui es fixa en algú que neteja? – No l’han capturat?
La pregunta de l’informador va acotar el cap al segon. – És l’únic que no s’ha presentat quan els hem cridat per revisar els habitacles. – No patim ara. – Intervé el cap. – Jo aniré a la sala, quan tots els garants siguin a la sala vull que la tanquin. – Quan haurem d’obrir-la de nou? – el cap no respon. – Senyor! Quan haurem d’obrir-la? – Quan li ho ordeni. – I si li guanya? – No em guanyarà.
El segon es mostra disconforme. – Sembla molt segur, senyor, espero que no s’equivoqui. – No m’equivoco, segon. Rouah li dirà si queda algun garant fora, els coneix a tots. Segon, tot i els meus dubtes ha estat un bon segon, Haurà de convertir-se en cap de la nau, és problema seu, però convèncer aquell parell de grins de laboratori per que un d’ells li faci de segon.
El segon escolta en silenci. - Crec que vostè és també un guardià, si és així, i d'acord als pactes finals, li exigeixo que s'identifiqui. - Crec que s'equivoca, i ho sento, Insaur, jo no sóc un guardià principal, sóc, era un membre del servei secret del govern. Vaig estar infiltrat entre els garants molt de temps, controlant i informant sobre l'exèrcit de guardians.
El cap es mostra sorprès. - Què sap de nosaltres? - Moltes coses, durant el seu captiveri a l'illa del fred el gran líder va ser femella a la primera posta, l'única femella. Aquest fet es va convertir en un senyal per als garants. Tots els ous que van prosperar es van convertir en els membres de l'ordre dels guardians principals, l'exèrcit que conquistaria Shan, per a glòria de Unr.
- Per què ens van extirpar els organs genitals? - Això va ser una interpretació d'un dels versicles que havia escrit temps abans el líder. “De tots els guerrers de Unr sols un sobreviurà però els seus fills no veuran la llum.” - Així sóc fill d'aquell tarat? - Em sembla que sí. - I li dec el no poder procrear. - També.
- Si encara em quedava cap dubte de la justícia dels meus actes avui s'ha esvaït per sempre. Quin paper tenia vostè allà? - Oficialment sols observava, ara bé, ningú no em va ordenar no tancar les portes. - Així va ser que vam poder arribar al líder. - Vagi a saber. - M'està sorprenent ... - Si pregunta pel meu nom, ho sento, s'haurà de conformar amb l'actual, Lirnur, he tingut tants noms que ja no recordo el primer.
- Així tenim un problema, a la nau hi ha un altre guardià i no l'he localitzat. - Entenc que no es puguin reconèixer, aquell vestit els tapava d'amunt a avall. Però com sap que hi ha un altre? - el cap li mostra un dels tentacles. - Veu aquest bony? - Sí. - Un sensor, indica la presència d'un guardià a poca distància, és per això que no ho entenc, sempre que estem junts el sensor es posa en marxa. - Ara també. - Sí. - Crec que sé que passa.
El segon treu un estabornidor i es dirigeix a la porta, obre poc a poc. Se sent com algú s’esmuny pels passadissos. – S’ha parat. – Crec que sé de qui es tracta, l’eliminaré. – Pot detenir-ho però no l’elimini. – Seria preferible. – Ho sento, em lliga un pacte. – Vostè mana. – Gràcies. Tinc una reunió amb el meu informador, ens reunirem els tres. – Quan? – L’avisaré. Procuri que no estigui la seva ombra. – Així ho faré.
Cap i segon surten de la sala i tornen al pont el segon parla apart amb el cap de seguretat, el cap parla amb el pilot. – Quant queda fins al proper planeta? – En tres jornades podrem enviar sondes, ara, jo no em faria gaires il·lusions, està massa a prop de l’estrella. – En el moment que confirmem dades adverses canvií el rumb cap al proper sistema. – A velocitat màxima no arribarem fins d’aquí a déu cicles. – Massa temps. – Pensa el cap. – En poques fases estarem enmig d’un batibull que no ens en sortirem.
El cap es retira al seu habitacle, encén el terminal i revisa els missatges, hi ha un del líder dels garants, - L’obre i a mida que el llegeix se li encongeix el cor. – Estimat i temut guardià principal, us prego vingueu en el meu socors. Un dels fidels ha posat en dubte que jo tracti amb un guardià i ha assegurat que ell si en tracta i reclama que us presentem. Com bé sabeu si en tres jornades no us presento la meva mort serà un fet.
El cap crida al segon al seu habitacle. – Digui. – Em temo que ja tenim una data, tres jornades, miri d’aïllar la zona on els garants fan les seves reunions, que els vigilants deixin passar qualsevol que s’identifiqui com a garant. – Què ha de passar? – Han reclamat al líder que presenti al guardià principal amb qui parla. – I vostè anirà a eliminar-ho? – Sóc jo.
El segon es mostra sorprès. – No pateixi, no l’he enganyat, després dels primers aldarulls vaig pensar que una manera de controlar-los era tenir el líder local dominat. Al no tenir ningú a sobre podia fer i desfer, havent-hi un guardià qualsevol acció havia de ser informada prèviament. – Entenc, un doble joc. Bé, sospito que hi haurà morts. – Sospita bé, l’altre guardià apareixerà també.
El cap tecleja alguna cosa al terminal. – Acabo d’enviar la confirmació al líder. També l’hi he enviat un senyal al meu informador, ens reunirem aquí en un fase. – Així doncs tornaré al pont si no l’importa. – Faci, però pensi una possible estratègia, ja que és el dia vull que sigui el punt i final. – Això m’ha sonat molt dur. – Ho és. – Fins després cap.
Un senyal al terminal portàtil indica al segon que ha d’anar amb el cap, quan entra a l’habitacle un sinar, que recorda vagament, l’acompanya. – Segon, li presento a Rouah, és un sinar del continent est, un especialista en passar desapercebut. – Crec que ens hem vist en alguna ocasió. – El sinar li respon amablement. – Potser, he coincidit amb algunes missions del servei secret, algunes vegades del mateix bàndol, d’altres en bàndols contraris. – Ara! Vostè és el més esmunyedís dels lladres industrials que és coneix! – Ho era. Ara, les empreses que em pagaven ja no existeixen.
El cap, sorprès per les paraules del segon, pregunta. – espero que això no sigui un problema. – Cap ni un, senyor, mai no el vam poder enxampar però mai no ens va causar cap baixa. – Crec que s’equivoca, va haver-hi un cas. – Indústries del Sud. Sí, el recordo, vam haver d’elegir, o el deixàvem anar i ens feia la feina bruta o el capturàvem i un traïdor els seguia passant informació.
El sinar es sorprèn. – Què vol dir? – Que l’estàvem veient i que vostè no era el nostre objectiu, era ell. S’havia venut a Indústries del Sud, els hi passava tota la informació que arribava a les seves mans. – I perquè no el capturaven? – Política de departament. – Doncs, aprofitant que tots som vells coneguts què els hi sembla si anem per feina? – Intervé el cap.
L’informador explica la situació, s’ha presentat l’altre guardià tot i que no l’ha pogut identificar perquè anava amb l’uniforme. – Això no serà problema. Ja l’hem identificat, és un dels membres del servei de neteja. – El càrrec ideal, sempre estava a prop i mai no l’identificava. Qui es fixa en algú que neteja? – No l’han capturat?
La pregunta de l’informador va acotar el cap al segon. – És l’únic que no s’ha presentat quan els hem cridat per revisar els habitacles. – No patim ara. – Intervé el cap. – Jo aniré a la sala, quan tots els garants siguin a la sala vull que la tanquin. – Quan haurem d’obrir-la de nou? – el cap no respon. – Senyor! Quan haurem d’obrir-la? – Quan li ho ordeni. – I si li guanya? – No em guanyarà.
El segon es mostra disconforme. – Sembla molt segur, senyor, espero que no s’equivoqui. – No m’equivoco, segon. Rouah li dirà si queda algun garant fora, els coneix a tots. Segon, tot i els meus dubtes ha estat un bon segon, Haurà de convertir-se en cap de la nau, és problema seu, però convèncer aquell parell de grins de laboratori per que un d’ells li faci de segon.
1 comentari:
Uhhh un triller molt bo , per acompanyar el meu primer cafe del dia. Gracies.
Publica un comentari a l'entrada