divendres, 4 de juliol de 2008

Viatger

No acabo d’entendre que hi faig aquí, sols sé que han vingut a buscar-me a la feina en un cotxe sense cap identificació i m’han portat aquí. Tots em miren entusiasmats com si veiessin un famós, tots m’han saludat com es saluda als herois i jo els miro sense entendre un borrall.

Seiem tots a la taula, llavors un d’ells, un polític, el conec per la televisió, comença a parlar. – Suposo que es preguntarà perquè l’hem fet venir, bé m’han prohibit que faci un discurs, així que li explicaré que tenim un projecte entre mans on vostè és una peça clau. Ara el doctor li explicarà la part més tècnica.

El polític seu i un home, aquest no l’havia vist mai a la vida, comença una explicació . – Veurà, fa un parell d’anys hem aconseguit viatjar enrera en el temps, portem tot aquest temps fent proves amb objectes, recuperant-los al poc envellits tant com els de l’època on els vam enviar.

- Hem fet proves amb animals, marcats amb xips que hem recuperat amb edats de fins a dos milions d’anys, inoperatius ja però identificables. La setmana passada vam acordar que elegiríem una persona per enviar al passat amb una missió especial, la missió era evitar la segona guerra mundial.

En aquest punt calla i parla un historiador, ho sé perquè porten un distintiu diferent. – Tal com havíem acordat, l’enviat ens remetria un informe de l’operació amb indicacions de com havia afectat a la història. Ahir vam rebre cinc informes, tots seqüencials, vull dir que, ordenats tenen sentit.

Vaig intervenir una mica descol·locat. – Perdoni’m, però encara no veig que tinc a veure jo en tot això. – L’home es va somriure. – Vostè ha enviat els informes, vostè ha viatjat el passat cinc vegades.

Quan vaig obrir els ulls estava estirat a la taula, amb un tensiòmetre en un braç i un S.E.M. al costat. – Ja torna en si. La tensió és correcta. Com es troba? – No ho sé, que ha passat? – S’ha desmaiat. – Es veu amb forces per seguir? – Sí, crec que sí.

Em vaig aixecar, vaig seure a la cadira. – Cinc vegades? Perdoni’m però que vol dir, que he anat i tornat cinc vegades?. – Un científic em respon. – Com li hem dit abans no podem anar enrera en el temps però no podem fer tornar res del passat, entenem que d’una manera o altra l’hem enviat cinc vegades al passat, en cinc realitats diferents. – I que es suposa que he fet?

Llavors un dels militars explica. – Al primer viatge vostè va matar Hitler quan encara no era ningú. – I el resultat va ser catastròfic doncs l’Alemanya nazi, amb Himmler al capdavant, va conquerir tota Europa i la guerra es va allargar quinze anys més. – Explica un historiador. – No em sonen aquests noms – Vaig replicar.

– Perquè ja no formen part de la història, de fet a cada viatge matava els anterior i el nou lider nazi, Goebbels, Göring i Hess, amb resultats cada vegada pitjors. – Vol dir que soc responsable que París hagi desaparegut sota la una explosió atòmica? – Molt en temo que sí. – I què Dietrich no seria el dictador europeu deposat fa 120 anys, responsable de la desaparició de milions de persones per selecció de racial, sinó fos per mi? – Tots assentiren amb el cap.

Vaig quedar mentalment bloquejat una estona. – I que es suposa que he de fer? – Desgraciadament – va dir un científic. – Vostè ha d’anar al passat. – I matar tots aquest més Dietrich? Llavors hi haurà un no sé què que es convertirà en quelcom pitjor que els altres i faré un informe i hauré de tornar a viatjar i, i, i. Francament no en comptin.

Algú, ja no miro qui, diu. – De fet, ha de viatjar en el temps, doncs vostè forma part de la història també, però aquesta vegada sols enviarà l’informe, no matarà ningú. L’informe ens hauria d’arribar abans que l’enviem al passat aquesta tarda. En aquest moment arriba un missatger i pregunta per mi, em lliura un sobre molt antic, l’obro, te un munt de documents i una carta a la meva atenció.

Com ja t’imaginaràs tu i jo som la mateixa persona, aquesta vegada no hem matat ningú, quan iniciem el viatge al passat Dietrich sols serà un personatge molt secundari a l’ombra de Hitler, la segona guerra mundial acabarà l’any 45 i la historia tornarà a ser el que havia estat. Si et serveix de consol et diré que he viscut molt bé, sense cridar l’atenció però gaudint de la vida, París és una ciutat bellísima. Dóna’ls-hi tota la documentació que t’he enviat, s’ho passaran d’allò més bé.

Tal com m’indico a la carta els hi lliuro la documentació, a la tarda, desprès d’un dinar de comiat, amb una maleta plena de papers, documentació i vestimenta de l’època, entro a la cabina que m’ha d’enviar al passat i inicio el meu viatge de no retorn.


9 comentaris:

Ana ha dit...

Interessant narració, m'ha agradat llegir-la, vaig a posar mola al widget aquest d'adalt :)

Luz de Gas ha dit...

Bravo, como siempre, te veo publicando un libro ya mismo

plugim constant ha dit...

Bé, soposo que has encetat un altre relat per "lliuraments", espero la continuació. Veig que t'agrada la ciencia ficció, m'agradaria recomendar-te un llibre amb tots els elements clàssics del genere (inclòs l'explotat a la peli Matrix, però aquest llibre és d'uns quants anys abans) El llibre es diu "Nueva Lisboa" de José Antonio Millán. Salut!

skorbuto ha dit...

Ana: Gràcies

Luz de gas: Para eso me tendria que leer un editor y que le gustase, de todas formas muchas gracias, a mi pequeña vanidad le ha gustado el comentario.

Plugim: En aquest cas no, suposo que t'ha despistat el final, i certament es podria fer una història molt llarga detallant els cinc viatges en el temps, però per fer-ho bé caldria un treball de documentació històrica que no em veig amb cor d'encetar. Sols per decidir quie era els sisé lider nazi hem vaig haver de documentar i segur que algú posat en el tema em discutiria des de l'ordre dels liders fins el fet que el guarda-espatlles de Hitler pogués arribar a dirigir l'Alemanya nazi. Graciñes per la recomanació.

skorbuto ha dit...

Pulgim: Volia dir gràcies, no graciñes. Sóc un pèsim mecanògraf

Lant ha dit...

uooooooo que bó, segur que a l'últim viatge es troba en Bunny!!!!!!!!

Joana ha dit...

M'agrada. M'encanta la ciència ficció i els viatges en el temps. Els anomenen realitats paral.leles i tu no et pots trobar mai a tu mateix en el temps, sinò és catastròfic. Ara fan una sèrie que es diu "Viajero en el tiempo" i el pobre home va estresadíssim.
Vull més!!!!

Xesca ha dit...

Genial!!! I he de reconéixer que imaginació no te'n falta. De la primera a la última frase ens tens a tots intrigats a veure que coi passa.

skorbuto ha dit...

Lant: Potser, el Bunny es mou molt. :)

Joana: Ho sento, però com he explicat abans per fer-ho bé hauria de fer un treball d'investigació que no em veig amb cor. Tanmateix hi hauran d'altres històries amb el temps com factor.

Xesca: Gràcies.