Sé que voldria dir moltes coses i que no sé ni per on començar. Per aquelles coses que passaven als pobles temps ençà el seu nom no era Edelmiro ni Delmiro, sinó Dalmiro, tanmateix per a tots, germans, fills, nebots i amics era Miro, o Tio Miro com li dèiem els nebots.
Va néixer a Galícia fa setanta i tants anys, el segon dels germans que jo he conegut, tots ells van haver d’emprendre el camí de l’emigració, sent nens, poc temps després de la mort de la mare, el pare havia mort temps abans. A diferència dels germans, que van venir a Barcelona, ell va anar a la veïna Asturias on va acabar treballant, com no, a les mines de carbó.
Allà en va fundar la seva família, convertint-se en un més, lluitant per tirar endavant els seus i per no perdre el somriure, i ara al final fruint de la seva neta, la primera.
El recordo dels meus pocs viatges a Asturias i dels seus molts viatges a Barcelona, sorneguer com el primer, fent broma amb la mare, la meva mare. Podria fer una llista de virtuts, però no és el que vull, vull dir que s’estimava els seus, que millor o pitjor feia les coses pensant en tots i que sols somiava en reunir la família.
I ara se’ns ha anat. No va voler flors, ni missa, ni discurs, ni tan sols sé si estic fent bé d’escriure això. Se’n va anar amb la consciència tranquil·la, havent fer el que havia de fer el millor que va saber, sabent que havia viscut la seva vida deixant un bon record. És un punt i final, d’acord, poc importa el que hi hagi a una hipotètica altra banda, ell va deixar la seva llavor aquí, en la seva família, en els seus germans, en els seus nebots.
De vegades sols es pot dir una cosa:
Fins sempre Tio Miro, t’estimem.
Va néixer a Galícia fa setanta i tants anys, el segon dels germans que jo he conegut, tots ells van haver d’emprendre el camí de l’emigració, sent nens, poc temps després de la mort de la mare, el pare havia mort temps abans. A diferència dels germans, que van venir a Barcelona, ell va anar a la veïna Asturias on va acabar treballant, com no, a les mines de carbó.
Allà en va fundar la seva família, convertint-se en un més, lluitant per tirar endavant els seus i per no perdre el somriure, i ara al final fruint de la seva neta, la primera.
El recordo dels meus pocs viatges a Asturias i dels seus molts viatges a Barcelona, sorneguer com el primer, fent broma amb la mare, la meva mare. Podria fer una llista de virtuts, però no és el que vull, vull dir que s’estimava els seus, que millor o pitjor feia les coses pensant en tots i que sols somiava en reunir la família.
I ara se’ns ha anat. No va voler flors, ni missa, ni discurs, ni tan sols sé si estic fent bé d’escriure això. Se’n va anar amb la consciència tranquil·la, havent fer el que havia de fer el millor que va saber, sabent que havia viscut la seva vida deixant un bon record. És un punt i final, d’acord, poc importa el que hi hagi a una hipotètica altra banda, ell va deixar la seva llavor aquí, en la seva família, en els seus germans, en els seus nebots.
De vegades sols es pot dir una cosa:
Fins sempre Tio Miro, t’estimem.
7 comentaris:
I l'has clavat, ha fet el seu camí i amb un somriure, no va voler missa dius, però segur que unes paraules cap a ell el fan emocionar sigui on sigui, això és el que jo sempre vull pensar. La gent d'abans tenia que currar-s'ho molt eh, com el teu tio a la mina etc... però sembla que sabien ser feliços, força.
Sens dubte les tves paraules son el millor homenatge!
Jo tambe crec que és un bon homenatge.
Un home molt ferm que es va fer a si mateix. Potser no va voler res per acomiadar-se, però fins i tot els cors més forts es reblaneixen quan es senten estimats d'aquesta manera. No dubtis que aquest homenatge l'hagués emocionat.
És bonic i sentit tot això que dius del tio Miro. La vida no s'acaba amb la mort, perdurem en la memòria dels que ens han precedit amb la llavor que deixem en ells. Una forta abraçada.
És genial tot el que has dit. Una abraçada i un petó, i molts ànims :)
Por lo que veo estas entre amigos y compartirlo de puede ayudar a soltarlo y no quedarte con eso dentro.
A mi me ha parecido muy emotivo, sincero y claro.
Te mando toda la energía para animarte y para que guardes su recuerdo por siempre,pues eso es lo que queda de él: todo lo que llevas en tu memoria
Besos
Publica un comentari a l'entrada