A una distància uns trenta metres potser, distingeixo perfectament de dreta a esquerra, uns pantalons rosa, un rosa cridaner que fa mal als ulls, pel tipus de tela pertanyen a un pijama.
Al costat un jersei o samarreta, sospito de pijama, amb mànigues llargues i d'un color carbassa o pastanaga, segons es miri, penjada per la cintura. Tot seguit una samarreta imperi de color blanc penjada pels tirants, Fa anys que no en faig servir, d'ençà dels 12 anys si no recordo malament.
Al costat un objecte de tela, principalment blanc, una mica més curt que la samarreta, a la cantonada superior té un triangle rosa, sembla mig tapat per una bossa de la casa del triangle verd, podria ser una màniga. En vertical un dibuix que no acabo d'esbrinar que és, podria ser una silueta, però és massa exagerat i el canvi de tonalitat del color no acompanya.
Els tons de blanc del dibuix ballen a la meva vista, el meu cervell s’escarrassa per identificar aquelles línies, aquells degradats. Però què és el que porta dibuixat aquella samarreta?
Sols són uns segons durant els que el meu cap tracta d'identificar el maleït dibuix, de sobte el passeig erràtic de la veïna del balcó de baix em distreu de la meva estúpida cabòria. Apareix per la porta i camina, dubitativa, fins l'extrem, gira cua i es para just abans de l'entrada.
D'una de les cordes d'estendre agafa alguna cosa, una mena de bossa grisa, ves a saber, ni tan sols l'havia vista. Entra, potser per deixar-la, i torna a sortir, es mou com perduda en el minso espai de la balconada. Al final desapareix per la porta de la mateixa manera que havia entrat.
Sempre que la veig em pregunto qui deu ser, de que treballa? Sé que passa dies en que no és a casa, sé que viu sola, sé que és alta, rondant la meva edat, els cabells lleugerament arrissats, castanys, avui porta ulleres, alguna cosa li ronda pel cap.
La meva vista, i la meva ment tornen a l'objecte misteriós, de sobte, la realitat deixa anar una rialla, davant la meva incredulitat inicial. No estic segur si he d'anar a l'oftalmòleg (altrament dit òptic) o bé al psiquiatra.
El misteriós dibuix cobra volum, separant-se físicament del blanc de la peça del darrera, dues copes amb tires, d'un color blanc més brillant s'identifiquen ara com un sostenidor penjat d'un dels costats, el triangle rosa és clarament un tanga que cobreix just la cantonada del que segurament és un llençol o una funda de coixí.
Em sento estafat per la meva mirada, hauria volgut identificar un paisatge, una figura, un dibuix babau i em trobo que el meu cervell s’ha creat una història amb dues peces de roba i un llençol.
Veig la veïna de baix plegant roba al costat de la finestra, somio anar a la seva porta, presentar-me, seure amb ella a fer un cafè i xerrar hores i hores. Però acabo fent el de sempre, acabo de penjar la roba, aixeco l’estenedor i me’n torno a dins, ha sonat el mòbil, algú m’ha deixat un comentari al bloc.
13 comentaris:
¿Quien sabe si por mirar el comentario te perdiste algo más?
La vista nos juega muchas veces malas pasadas y nos imaginamos cosas que no son reales ¿o si y la otra persona se ha echado un poco para atrás en el último momento?
Me ha gustado mucho
De vegades, quan penjo la roba a l'estenedor miro de reull al veí del davant i també penso que m'agradaria fer un café i xerrar una estona amb ell. Perque aquestes coses no passen a la vida real?
La timidesa, la imaginació, les ganes de fer i no fas... tot el que es pot arribar a pensar des d'aquest lloc eh... mirar la roba relaxa :)
I qui sap si potser abans que ella hagués agafat la roba tú haguessis inventat un dibuix o una prenda de roba nova. Però vaja, qui sap si igual que tú miraves la veïna, ella alhora entrava dins per mirarte a tu mentrestant... Igual a ella també li passava pel cap, i si ens trobessim casualment, xerrem fem un café i senzillament ens coneixem.
Clar que llavors qui estendría la roba???
Però que voyeur!! ahajaj
Segur que no et perds la propera reunió de veïns eh!!
Jo provocaria una gotera expressament per tal de renir-vos ahajaj
Està bé imaginar coses de la gent que no coneixem, però que viuen a tocar nostre.
Mira que la roba estesa té coses estranyes, ja ho saps, no t'ho senties a dir de petit? Calleu, que hi ha roba estesa...Jo estava ben intrigada, fins que vaig saber que la roba estesa era jo...i mira que no m'estranya que algú s'espanti!!!! Salut!
Hola guapetonsísimo:
Et deixo un regalet per a tu y els teus amiguitos amb tot el meu amol:
http://www.youtube.com/watch?v=u_eacND2MLc
Hem perdonareu tots però primer he de respondre a Sinblancaporelmundo.
Sinblanca: Vamos a ver, me la suda lo que pienses de MI lengua y Mi cultura, Me la suda que te creas una víctima cuando estás en el bando de los OPRESORES. Me la suda que seas un facha, al fin y al cabo estamos en un país libre.
Lo que no te voy a perdonar de ninguna de las maneras es que me envias A MI un video sobre futbol. ODIO EL FUTBOL desde mi más tierna infancia, por culpa del puto futbol me perdia mis series favoritas, y eso no se lo explicas a un niño de cinco años de ninguna manera.
Por cierto acabas de inaugurar mi carpeta de Trolls.
Normalmente doy la bienvenida a todos los que comentan. en tu caso haré una excepción: Que te den.
Último añadido: No Vuelvas, serás banneado inmediatamente.
I ara anem per coses serioses:
Luz de gas: Quién sabe. :)
Plugim: Això pasa tantes vegades! Saps, hi ha algunes persones amb les que m'agradaria fer un café i una xerrada un dia, sense més pretensions. Una d'aquestes persones ets tu.
Cesc: I tant que relaxa, saps, és una de les feines de casa que mes m'agrada.
Xesca: Indubtablement tot el que passa a una banda pot passar a l'altra.
Glam: Sí, una mica voyeur ho som tots. Lo de la reunió no val, és al l'edifici del davant, una altra porteria, un altre edifici, un altre carrer.
Per cert, Has vist? Ja tinc un troll! ;)
Joana: En el meu cas es qüasi malaltís això d'imaginar.
Zel: Benvinguda. És curiós, a casa parlaven gallèc entre els grans i castellà als petits (no tenien clar que allò s'havia d'acabar) però feien servir aquesta expressió sovint, i en català.
Homeeee, per malament de la vista que estiguis un tanga l'hauries de reconèixer, no? Ves a l'oculista, corre!
...i si et deixes caure a la porta de la veina, truques i li dius el que vols? aixì de senzill, sense més.Veig que deixes comentaris al blog del striper i m'he dit? qui deu ser aquest xaval de 46 que diu que ja té una certa edad?amb el teu permís, tornaré.
Xexu: El tanga no era el que em feia ballar el cap, tanmateix ja tinc hora demanada.
Menta: Benvinguda. Lo de plantar-se a la porta no és tan fàcil, em manca saber la porteria, el pis, la porta ...
Pel que fa als 46 anys, gràcies per lo de xaval, que més voldria jo, però algunes coses ja pesen prou.
Menta, m'oblidava, no et cal permís aquí és benvingut tot el que ve de bones. (El cas del Sinblanca és especial.)
Publica un comentari a l'entrada