divendres, 27 de juny de 2008

Metròpolis, apocalipisi

http://relatsconjunts.blogspot.com/2008/06/metrpolis.html

M'havien trucat sent negra nit, alguna cosa havia fallat, qui em parlava no em va saber donar detalls. Ja abans d'obrir la porta s'escoltava la veu del meu cap escridassant tothom. - On és aquell pallús? Ja l'heu trucat? - Ja sóc aquí Senyor. - Ja era hora! Què collons has fet amb el programari dels androides?


La veritat és que no entenia el que em preguntava. - Res que jo recordi, fora d'afegir el mòdul nou d'aprenentatge avançat, però sols li hem posat al prototip. - Sols? Llavors com t'expliques això? - Em va mostrar un monitor del magatzem d'androides.


Hi havia cossos d'androide desballestats per tot arreu, alguns lluitaven entre ells, altres intentaven obrir les portes del magatzem. - Quan ha començat això? - Vaig preguntar – Fa unes tres hores. - Em va dir un soldat. Em vaig girar cap a ell, el fet que abaixés la mirada em va fer malpensar. - I què va passar fa unes tres hores, soldat?


El soldat es va posar vermell. - No estic autoritzat. El comandant m'ha donat ordres. - Ja hi som! On collons és el comandant? - Al magatzem. - Va respondre el soldat. Vaig moure totes les càmeres del magatzem cercant el comandant, i al final el vaig trobar, bé el que quedava d'ell. - Vine soldat.


El vaig posar davant del monitor. - Reconeix el cos? - Sí, és el comandant. - Llavors com que el comandant ja no pot donar-li ordres em pot explicar que ha passat fa tres hores? - El soldat es va quedar parat un moment, però al final va optar per parlar. - El comandant va donar ordre de posar alguna cosa als androides.


Vaig buscar la unitat d'instal·lació. - Quelcom així? - Sí. - A tots? - a tots. - Vaig mirar al meu cap. - Molt em sembla que haurà d'avisar que el mòdul d'aprenentatge te un petit problema. - Quin? - Això que te aquí són éssers intel·ligents. - Què vol dir? - El que veu. Prenen decisions, encertades, equivocades, racionals, irracionals, encerten, s'equivoquen ... Fins i tot diria que en tenen por.


El meu cap, un geni en l'art de donar ordres però poc avesat a comprendre els problemes, em va mirar com si parlés una llengua estranya. - Torni-m'ho a explicar. - El mòdul d'aprenentatge, és en realitat un mòdul de presa de decisions. Era el que em vaig imaginar al llegir la documentació, cosa que no va fer el comandant, o si el va fer no va fer cas.


El meu cap es posava nerviós. - No entenc un borrall del que em diu. - És senzill senyor. Els androides, fins ara “aprenien” a partir de la informació que els hi donaven, sabien elegir un martell per clavar un clau perquè hi tenien una base de dades que els hi ho deia. El mòdul d'aprenentatge es bassa en el sistema de prova i error. - i?


Li vaig senyalar el monitor. - Estan provant, dins d'una estona segurament acabaran les lluites, bé perquè algú perdrà bé perquè aprendran que no arriben enlloc. Però els que em preocupen són els que intenten sortir. El seu ritme d'aprenentatge és milions de vegades més ràpid que el nostre, en qualsevol moment obriran les portes i sortiran.


El meu cap es posava blanc per moments. - Què hem de fer llavors? - El botó vermell. - Està boig? S'ha begut l'enteniment? Sap quants milions hi ha invertits en cada trasto d'aquests? - Sí, però ja no importa, són incontrolables, els milions ja estan perduts.


Vaig deixar el meu cap i em dirigí a l'armari amb el botó vermell, vaig posar la meva clau i vaig obrir. En prémer el botó uns canons van sortir de les parets del magatzem i van ruixar amb nitrogen líquid tots els androides, en qüestió de segons van quedar congelats, paralitzats, llavors van moure's les parets de premsa, escombrant tot el que trobaven al seu pas i destrossant els cossos dels androides.


El cap estava parlant amb algú per telèfon, algú del govern, jo sabia el que passaria a continuació així que vaig anar al taller vaig formatar la memòria estàtica de l'androide prototip, vaig recollir les coses i em vaig anar cap a casa, al dia següent tocaria anar a fer els papers de l'atur.


Poc abans de sortir vaig sentir un tret, no vaig fer cas, al dia següent vaig saber que el meu cap s'havia entaforat una bala al crani, incapaç d'assumir el desastre davant dels accionistes. Ara he trobat feina en una petita empresa de programari de gestió, lluny dels grans projectes d'androides on l'exercit sempre està esperant donar una petita empenta.

23 comentaris:

Núr ha dit...

uix... jo, això que només els gasin, no em deixa tranquil·la! Oi que no es tornaran a alçar?? aix! M'encanta la teva forma de resoldre els relats! :)

Mireia ha dit...

Androides pensant com humans: fa por.
i mira que acabar a l'atur sense tenir-ne cap culpa.
Bon relat!

zel ha dit...

Com és que sempre m'adono que hi ha relat proposta nou a casa dels altres?
El teu m'ha deixat molt bon gust de boca, nano...Petons!

plugim constant ha dit...

Veig que t'has apuntat als relats conjunts. Jo fa temps que els admiro. He intentat preparar alguna proposta, però no me-n'he sortit. Jo crec que em falta imaginació perque tot el que escric és força autobiogràfic. Crec que necessito viure-ho en primera persona per poder parlar del que sigui.

Anna Tarambana ha dit...

Uuuuii... que currat! I, ara jo com em poso a escriure el meu?

Molt rebé, eh? :)))

Cesc ha dit...

Sempre tens històries diferents per a oferir-nos :)

Joana ha dit...

No el podies acabar de cap altra forma!

XeXu ha dit...

Que bé que t'animis a participar a RC, tu que ja ens vas fent relats de normal. Molt bona història, molt a l'estil de pel·lícules futuristes, però sempre amb aquell punt teu de situació costumista. Això dels papers de l'atur m'ha fet gràcia. Bon relat i molt ben trenat.

El tacte de les paraules ha dit...

Bon relat Skorbuto, m'ha agradat, com sempre :)

Jordi Casanovas ha dit...

ja tenim la idea, ara falta un guió i la pasta per produir la sèrie... perquè el prototip no estava formatat del tot oi?

Pd40 ha dit...

Bon relat, m'ha agradat molt la història i com l'has explicada. Com diu el Jordi, donaria per una sèrie i tot.

skorbuto ha dit...

Núr: No dona, també els trinxen una mica!

Mireia: Podia estar pitjor que no pas quedar-se a l'atur (Has vist el final d'Hipercube?)

Zel: Si et sembla bé jo et recomanaria fer servir l'RSS, jo ara faig servir el Google Reader i va molt bé, també hi ha el Bloglines, jo el feia servir però dona problemes amb els accents, I hi han d'altres.

Plugim: Tot és qüestió de pràctica, no et desanimis.

Anna: Menys pors que l'has brodat!

Cesc: Gràcies.

Joana: I tant que es podia, de fet tenia uns quatre finals diferents a valorar.

Xexu: Futurista? El què? Si no hi han androides (robots amb forma humana) és perquè hi ha problemes mecànics importants a resoldre, l'únic tema, potser seria la intel·ligència artificial i, de fet el problema actual és on desar la informació.

Tacte: Gràcies.

Jordi: Segur que per nosaltres (tots els blocaires, el guió no serà problema. el problema, com sempre és la pasta. (i sí parlem amb el Ramoncín o el Victor Manuel? )

skorbuto ha dit...

PD40: Disculpa'm he pres l'intro abans d'acabar. Gràcies.

A tots els que heu passat per primera vegada. Benvinguts.

Luz de Gas ha dit...

Androides en la cola del paro, lo que nos faltaba.

Buena imagen de Metrópolis que gran película

Saludos Skorbuto espero que todo te vaya bien.

Besos

glamboy69 ha dit...

Sempre m'han fet molta gràcia els androides de metrópolis! Al festival de Sitges en tnen dos al costat de la pantalla, son tope!!

glamboy69 ha dit...

Per cert! Ja he publicat el relat amb les paraules que em vau deixar!

Carme ha dit...

Fa una mica de por, però t'ha quedat genial.

Anna ha dit...

no t'havia llegit mai abans, i t'he descobert des dels relats conjunts.

M'ha agradat molt la teva història, és de les que m'agrada llegir. El desenvolupament m'ha recordat tant a Asimov com a K. Dick, i el final és realment sorprenent!

Tocat del cargol ha dit...

Ciencia ficció de la bona. Aquí hi ha molt de suc. Una idea brillant!
Salut!

skorbuto ha dit...

Luz de gas: Me temo que algo no se ah traducido bien, el que va a la cola del paro es el técnico (revisaré el tarductor para hacerles algún comentario)

Glam: Tenen alguna cosa especial el androides

Carme: Gràcies, i benvinguda (crec que és la primera vegada que comentes, m'equivoco?)

Anna: La veritat és que la ciència ficció sempre m'ha agradat, de totes maneres sóc més d'Star Trek i Babylon 5. Benvinguda, he afegit alguns dels teus blocs, malgrat sóc més tècnic que científic, sempre m'agarda saber coses.

Tocat: Sols falta tenir recursos, però els cecs no em toquen. Com a la Carme, benvingut, crec que és el teu primer comentari.

menta fresca ha dit...

ei, el que has descric es una visió futurista de la realitat més frapan...me n'alegro que arreglesis els papers de l'atur i ara treballis amb més "tranquilitat", m'ha agradat el teu relat.

barbollaire ha dit...

Un relat genial...
Molt ben escrit...
I pel que he llegit veig que ets Trekkie!!

Serie clàssica, Next Generation, Deep Space, Voyager o Enterprise?
(vaja! ara tothom veurà que sóc un friki! X¬DDDDD)

skorbuto ha dit...

Menta: No tan futurista, el problema dels androides és mecànic no pas cibernètic, sinò ja en tindriem a casa, com tenim ordinador.

Barbollaire: Sí, en sóc una mica, M'agrada molt Next generation, la clàssica s'ha de veure sinò et perds detalls de les altres i Voyager també m'agrada encar que és una mica més fluixa. Deep Space i Enterprise no les he vistes.

Altra sèrie que em va agradar va ser Babylon 5.

Tots sóm una mica frikis.