dijous, 27 de març de 2008

Una xerrada entre amics

A l’escena en Josep (Jo), la Mireia (Mi) i la Malena (Ma) prenent una beguda i fent-la petar.

Jo: Digues si m’equivoco, Malena, però de tots els amants fortuïts i perdurables que t’he conegut, no n’he vist mai ningú amant del gimnàs.

Ma: Bello! És clar que no te equivocás. Veuràs pel que fa al sexe hi ha heterosexuals, bisexuals, homosexuals i onanosexuals, es a dir que s’agraden ells, tant els hi fa si el company és home, dona o nina inflable, ells, o elles, fan l’amor amb si mateixos.

Mi: Ja, però això no vol dir que una persona que vagi al gimnàs cada setmana sigui ... Com has dit? Onanosexual?

Ma: No mi amor! Però una persona que fa, cada dia, hores de gimnàs, que el primer que fa quan entra a cas teva és mirar-se la musculatura al mirall, que, fins i tot s’atreveix a dir-te que no l’interesses perquè no se’t marquen els abdominals, que primero hagas deporte, aquest ho és.

Jo: De totes maneres, encara ara, em costa de creure que t’ho volguessis fer amb mi, no em coneixies de res, estic gras, em vas acollonir d’entrada; res, que si algú m’hagués explicat una història així li preguntaria on l’ha llegida, o quina pel·licula és.

Ma: Si és que sois tan tendres els tímids! Em deleixo per les cares que se enrojecen quan els hi parlo!

Mi: Ja, a tu el que t’agrada és que fas amb ells el que vols.

(riuen)

Ma: ¿Y a ti no cariño? Què se’t veu el llautó, que vas d’esclava, però no vegis com manes.

Jo: Ja ho pots ben dir, molt meu senyor, meu senyor, però el dia que no la tinc contenta ...

Mi: Ah, però no es tracta d’això?

Jo: Sí, amor meu, però de vegades he de fer uns esforços d’imaginació! I a més que mai no estic segur de sortir-me’n.

Ma: Què bello! I tant que te’n surts! La festa d’aniversari va ser genial. Hauries d’haver vist el guió detallat que ens va passar, no es va oblidar ni un detall.

Jo: Si, però al final tu t’ho vas saltar i vas fer el que vas voler, com sempre.

Ma: Ja, però és que em vas inspirar.

Mi: No cal que ho jureu, jo al final no sabia que tenia ni a on.
Ma: ¿Pero te la pasaste bien?

Mi: Genial! Un dia hem de repetir-ho, però invitem a la Lídia i el Joan també.

Jo: De fet els vaig invitar, però la Lídia em va dir que encara no estaven preparats per una festa així. Això sí em va costar molt explicar-li, a tu t’hauria agradat veure’m, estava vermell com un semàfor.

Mi: I què va passar amb l’Ada, que es va presentar a darrera hora?

Jo: Pobra! Penso que no em vaig explicar bé, li vaig dir que primer fèiem la festa allà i desprès anàvem a sopar, però no em va entendre que quedàvem al restaurant.

Mi: Es va quedar amb una cara d’espant, la pobra. El que no entenc és perquè s’ha anat a Alemanya.

Jo: Això no l’escampeu gaire, però em va dir que s’havia enamorat de la Lídia.

Ma: També li agraden les dones? I per què no m’heu avisat?

Jo: Crec que sense el també. Com et podia avisar, si m’ho va dir el dia abans de marxar.

Mi: Em pregunto com li deu anar per la terra de la cervesa. Haurà trobat una Fraüen que li ompli el cor?

Ma: ¡Seguro que si! Amb lo bonica que és! Igual em faig una volta per Alemanya a veure si la trobo.

Jo: Alemany és molt gran.

Ma: Però algú ha de saber on para.

Mi: Jo sé que en un poblet a prop de Sttugart, no, Düsseldorf, sempre m’equivoco.

Jo: Deu ser perquè es pronuncien tan semblant!

Mi: Au! Ves a pastar, carallot!

(Tornen a riure)

Ma: Jo no sé vosaltres però tinc gana.

Mi: Voleu que anem a sopar?

Ma: No exactament, l’altre tipus de gana. Ens fem un trio?

6 comentaris:

Sense fer soroll ha dit...

Ostres diàleg interessant... menys tabús i més acció oi...

plugim constant ha dit...

Ei!! et continuo llegint, però no sé si faig alguna cosa malament que els meus últims comentaris no han sortit publicats (o ets tu que els censures, ja que tens aquesta potestat). He vist que has penjat una foto, en quan a lo de gras tampoc hi ha per tant....demostres que t'agrada disfrutar de tot i més.Salut

skorbuto ha dit...

Aquest si que ha sortit, i mai no censuraré un comentari, si no és que es tracta d'spam.

La veritat és que a la foto no se'm veu la panxa, la jaqueta fa molt.

Núr ha dit...

Prò si les panxetes són la cosa més fantàstica del món! A mi m'encanten, la veritat! :) Crec que no suportaria estar amb un tio que es cuidés més que jo! I mira que jo no em cuido pas gaire, per no dir gens! :D
La conversa m'encanta! Sembla ben bé de teatre. M'imagino un cafè d'aquests una mica "chicks"! hehehe
Últimament no paro de trobar gent que se'n va cap a Alemanya... Deu ser un senyal!

skorbuto ha dit...

Núr:

Les panxes tenen bastants problemes estratègics.

La veritat és que no sé perquè vaig enviar l'Ada a Alemanya. Potser és que m'agradaria anar, encara que el meu somni és Finlandia (fred, sol de mitja nit, aurora boreal, ...)

Per cert, o la foto està molt ben feta o no em crec que no et cuidis.

Núr ha dit...

hahahaha!
sincerament? la fotu està de puta mare! ;P