dilluns, 10 de març de 2008

Estic pensant

Sóc un blogger poca vergonya. Els qui em coneixen en la vida real se’n deuen estar fent creus. – Tan bon home que sembla! Si mai no ha trencat un plat! Qui ho havia de dir que escrivia aquestes marranades! – I la veritat és que m’ho passo d’allò més.

Quan escric, mentre escric, penso en el que els hi passarà als que em llegeixin, me’ls imagino (i me les imagino) sentint ganes d’agafar al company del costat i fer un de ràpid. I se m’escapa el somriure de diablet.

I no us penseu que jo em salvo. No sé si als altres bloggers marranots els hi passa, però més d’una vegada he de fer una pausa en el que escric, airejar-me una mica, fins i tot deixar-ho pel dia següent ... Això últim poques vegades s’acompleix.

La veritat és que, quan agafo el fil de la narració, l’únic que em frena és la poca traça amb el teclat. Les idees flueixen al meu cap convertides en imatges, sóc allà quan el Josep i la Mireia fan de les seves, quan l’Ada s’espanta al temps que li pica la curiositat quan veu alguna cosa que desbarra.

Què voleu que us digui. M’agrada desbarrar, m’agrada pensar que la gent em llegeix i que s’ho passa bé llegint-me, m’agrada pensar, somiar que hi ha una parella en algun lloc que espera amb impaciència la meva darrera narració per, desprès de llegir-la, fer un clau genial.

Potser sóc una mica vanitós, sí, és possible que ho sigui, però en un món on tenim tants salvadors que ens maten prefereixo ser el bandarra que fa feliços als altres, i m'agradaria creure que és així.

5 comentaris:

tise ha dit...

Doncs jo efectivament puc confirmar-te que espero els teus relats amb candeletes. A vegades, amb el meu company, ens estirem al llit i els llegim en veu alta per tal d'inspirar-nos. T'he de confessar que ens va molt bé i que ens agraden molt.

I ara, si us plau, treu-te aquest somriure de la cara i posa't a escriure.

:))

skorbuto ha dit...

Tise:

Gràcies, m'heu fet feliç (en uns dies hi haurà la següent de l'Ada i serà forteta)

Finestreta ha dit...

jejejeje, sí que ets un poca-vergonya sí!!! Jo no sé si ho hauràs notat que al blog eròtic no t'hi comento... És perquè el que faig normalment és llegir-vos des de la feina i a casa comentar, i és clar, des de la feina no vull entrar a l'eròtic, per si de cas!!!

Anònim ha dit...

Nin! Faig un breake a la feina per escriure't. Estic llegint un llibre molt interessant sobre sexualitat i m'estic reconciliant amb mi mateixa. És dificil portar una doble personalitat, ho se.

Kisses. Hajime

skorbuto ha dit...

Gràcies Finestreta, de veritat se n'adonaràn a Alemania del que llegeixes?

Hola Hagime!

Espero que la reconciliació vagi per bon camí, i que inclogui el teu company, en l'altre comentari em va donar la impressió que alguna cosa no anava a l'hora, espero equivocar-me.

Una abraçada i un petó.