Doncs, sembla que no, que no sols no l’he cagat. Bé, he de dir que vaig modificar una mica els plans, i la flor si que l’hi he regalada, una per ella i l’altra per la meva petita trapella.
És cert que li vaig explicar amb carícies, parlant en plural, sense cap “i si no ...”, és cert que ella es va espantar una mica, doncs, a cau d’orella quan li donava les flors li vaig dir “després vull que parlem, tinc una altra cosa per tu.”.
No sé que es va pensar però me l’imagino, abans de donar-li li vaig explicar que pensava que havíem de canviar, que no podíem seguir, avorrint-nos un de l’altre, de fer sempre el mateix, que volia que provéssim coses, que les provéssim si més no una vegada, saber que realment ens agrada o no, provar-ho tot.
No estic segur on la vaig encertar de ple, la joguina va quedar desada per una altra cita, ja acordada, en principi no pensava que faríem res, però m’equivocava, vam fer l’amor com feia temps que no ho fèiem, quaranta minuts de carícies, petons, abraçades, de sentir-nos l’un amb l’altre, humits, desitjosos, excitats.
Diu el refrany que una flor no fa primavera, però la primavera comença amb la primera flor. Vull lluitar perquè aquesta sigui la primera d’una nova primavera.
En definitiva APROVAT!
És cert que li vaig explicar amb carícies, parlant en plural, sense cap “i si no ...”, és cert que ella es va espantar una mica, doncs, a cau d’orella quan li donava les flors li vaig dir “després vull que parlem, tinc una altra cosa per tu.”.
No sé que es va pensar però me l’imagino, abans de donar-li li vaig explicar que pensava que havíem de canviar, que no podíem seguir, avorrint-nos un de l’altre, de fer sempre el mateix, que volia que provéssim coses, que les provéssim si més no una vegada, saber que realment ens agrada o no, provar-ho tot.
No estic segur on la vaig encertar de ple, la joguina va quedar desada per una altra cita, ja acordada, en principi no pensava que faríem res, però m’equivocava, vam fer l’amor com feia temps que no ho fèiem, quaranta minuts de carícies, petons, abraçades, de sentir-nos l’un amb l’altre, humits, desitjosos, excitats.
Diu el refrany que una flor no fa primavera, però la primavera comença amb la primera flor. Vull lluitar perquè aquesta sigui la primera d’una nova primavera.
En definitiva APROVAT!
3 comentaris:
Ostreeees!! doncs me n'alegro moltissim noi! Tan de bo tots els homes tinguessin aquesta paciència i dedicació teva... realment t'ho has "currat" i per tant, crec que l'aprovat ha estat més que merescut.
Aix... quina enveja que em fas!!
Salut i a jugar!!
Ooooooooooooohhhhhhhhhhh!!! Que bé, me n'alegro molt!!! Doncs a veure si dura la primavera!!! :)
t´avances al corte ingles i tot felicitats,veus que be
Publica un comentari a l'entrada